El risc mai és cooperar, sinó no cooperar. Quan es coopera i se suma el resultat es multiplica. El tema final d'Arnau Tordera potser és una profecia: 'Ens en sortirem'.

Agosaradament, el festival solidari organitzat amb motiu dels 45 anys d'EL 9 NOU per recaptar fons per la salut mental a través d'Osonament, va unir bona gent per una bona causa. Per això la nit de dissabte va ser màgica. Músics d'Osona van enfilar-se a l'escenari de L'Atlàntida acompanyats d'usuaris d'Osonament per actuar plegats en un experiment reeixit. Unir l'expertesa amb la il·lusió, i barrejar-hi dosis d'humor, podia tenir riscos, però la combinació va ser explosiva. Lògic: el risc mai és cooperar, sinó no cooperar. Quan es coopera i se suma el resultat es multiplica. El tema final d'Arnau Tordera és una profecia: 'Ens en sortirem'. Aquest missatge d'esperança és bàsic per afrontar situacions complexes com les derivades de les patologies de salut mental, una pandèmia dels nostres temps. Algú, diria que Michael Ignatieff, més brillant com a escriptor i acadèmic que com a polític, un dia va afirmar que l'esperança en el futur està molt lligada a la fe en el passat. I estirant aquest fil, que el festival unís EL 9 NOU i Osonament, organitzacions que en els seus respectius àmbits ja han acreditat experiència en el passat, era una garantia de solvència per afrontar els reptes del futur. La desigualtat creixent que s’estén com una taca d’oli al nostre país deixa molts exclosos i, com va explicar la presidenta del grup EL 9 NOU, Beth Codina, la virtualització de les relacions humanes també contribueix a la confusió. Per això tots som susceptibles de patir problemes de salut mental i és que, de fet, la línia que ens en separa és finíssima. Amb aquesta consciència el festival va servir perquè moltes persones ens conjuréssim per posar un granet de sorra en la construcció d'una societat millor. Prendre el pols d'aquesta societat, i els canvis que ha experimentat en les últimes quatre dècades i mitja, ha estat i és una de les missions d'EL 9 NOU, un projecte que avança gràcies a la complicitat dels lectors que ens llegeixen i els anunciants que ens donen suport. A vegades fem enfadar al personal. Potser també està bé. Vol dir que som algú; que importa el que fem. Ja no som un diari, sinó un grup de comunicació que ofereix continguts per diferents canals. També en paper. I el diari de paper, avui, continua tenint moltes utilitats. Serveix per informar-se, però també per no fer passeres quan s’ha fregat, per encendre el foc o per embolicar castanyes. I, amb una lògica circular, se me n’acudirien moltes més d'utilitats, però la que no m’hauria passat mai pel cap és la que al suplement dels 45 anys d’EL 9 NOU publicat divendres passat ens explicava Jesús Pla, un subscriptor dels de sempre. El llegeix i el rellegeix i diu que amb la senyora sempre hi troben temes nous de conversa: 'Ens va molt bé, perquè amb tants anys de casats ja ens ho hem explicat tot’. EL 9 NOU, vist així, potser fins i tot hauria d’entrar per la seguretat social i que els psicòlegs, com a teràpia de parella, receptessin subscripcions. Llegir per parlar. Raonar per avançar. Debatre per entendre's. Propostes agosarades. Com la d'Agosaradament.

El risc mai és cooperar, sinó no cooperar. Quan es coopera i se suma el resultat es multiplica. El tema final d'Arnau Tordera potser és una profecia: 'Ens en sortirem'.

Una proposta agosarada