Les decisions, com més pròximes millor. L’exemple de com es va abordar a Manlleu la crisi del tèxtil dels anys noranta amb la creació del Consell Econòmic i Social podria ser un bon patró

Que la planta de Prysmian a Manlleu estava sentenciada era sabut. Quan a finals de l’any 2017 la multinacional italiana va anunciar l’adquisició de General Cable ja es divisaven núvols de tempesta a l’horitzó perquè la companyia passava a tenir fins a cinc fàbriques a la província de Barcelona. I si per l’interès a concentrar la producció en volia clausurar alguna, la de Manlleu, la més allunyada de l’àrea metropolitana, tenia molts números. Aleshores, a la vista que la decisió era irrevocable, els treballadors van acabar pactant les condicions d’un tancament gradual que havia de culminar a finals de l’any 2021. No obstant això, un any abans del previst Prysmian ha optat per cessar l’activitat i posar punt final a 99 anys d’història d’un buc insígnia del Manlleu industrial des que l’any 1921 va néixer Conductors Elèctrics Roqué. Més enllà de l’impacte econòmic, social i emocional de l’episodi cal fer algunes reflexions. La primera, que no tanca perquè no pugui ser viable, sinó perquè és només un nus d’una xarxa més àmplia en què hi intervenen múltiples variables. Encara que la planta físicament fos a Manlleu, les decisions feia temps que no es prenien a Osona. La globalització no només afecta les mercaderies, que es fabriquen en un punt del planeta i es poden vendre en qualsevol altre, sinó que també converteix en mercaderia els llocs de treball. Per això la política hauria de prendre-hi cartes perquè no tot quedi a mercè del mercat i, alhora, es pugui afavorir un canvi d’escala. Les decisions, com més pròximes millor. L’exemple de com es va abordar a Manlleu la crisi del tèxtil dels anys noranta podria ser un bon patró. Aleshores, el Consell Econòmic i Social, organisme que va sumar empresaris i treballadors, govern i oposició, va generar el consens necessari per crear les condicions que afavorissin una reindustrialització –General Cable va comprar l’antiga fàbrica de Can Serra– que fes germinar nous llocs de treball. Toca mirar endavant, però també enrere. I prendre nota del passat per donar-hi la resposta adequada.

Les decisions, com més pròximes millor. L’exemple de com es va abordar a Manlleu la crisi del tèxtil dels anys noranta amb la creació del Consell Econòmic i Social podria ser un bon patró

Una resposta al tancament de Prysmian a Manlleu