En aquesta targeta hi podria constar tota la informació sobre els ajuts que rep una persona, si treballa o està a l’atur o el nivell de comprensió del català. Això serviria per lluitar contra les notícies falses dels nouvinguts

Tots ens hem acostumat que en anar al CAP, els centres de salut pública de la nostra població o d’arreu de Catalunya quan ens desplacem, i tot seguit a les farmàcies per a la recepta, donat que està subvencionada, haguem de mostrar a administratius o auxiliars de farmàcia, sovint desconeguts, la nostra targeta sanitària. Poden saber de quin peu calcem, és a dir, quin mal tenim, per les medecines que ens recepten. També connectats a ella al CAP saben totes les malalties que hem passat. Hem de suposar que la confidencialitat de les dades, tan sagrada i que tant es vol protegir amb lleis i normes, està degudament honorada. Copsem, però, que hi ha escletxes que no són petites ans podem qualificar-les d’esbornacs, com quan abans de passar 24 hores de la mort en accident del propietari de Mango ja es filtren a Antena 3 les transcripcions literals del fill que l’acompanyava demanant auxili al 112. Vergonyós. Si d’un afer tan íntim i delicat com la salut dels nacionals ens avenim a això, i ara ens resignem per força que els hotels ens demanin 40 dades personals amb l’excusa del control del terrorisme, entre d’altres, potser seria bo dins aquesta febre per controlar-ho tot pensar en una altra targeta, aquesta social, per ajudar els NIE, estrangers ben rebuts a casa nostra, mentre no adquireixin la nacionalitat. Entre ells, els joves que han d’esperar tres anys de residència, que aviat seran dos, per assolir els permisos. Hi podrien constar també un símil de les 40 dades. Tota la família, les dates d’arribades respectives, domicili, vehicles si en tenen, ajudes percebudes i per quins motius, si són directes o indirectes, si són escolars, pel lloguer, per aliments, on es cobren les directes, si a bancs d’aquí o a l’estranger, atencions sanitàries dispensades i a qui d’ells, també avis si n’hi ha, graus d’escolarització dels fills. Si es treballa o s’està a l’atur. Ofertes de treball rebudes, quantes s’han rebutjat, nivell de comprensió del català, idioma nadiu i un llarg etcètera. Talment com la targeta sanitària està connectada arreu pel Departament de Salut, també amb aquesta targeta social els ajuntaments podrien estar interconnectats amb el o els departaments respectius, perquè ja es veu que engloba sanitat, empresa i treball, educació, afers socials, etc. Què es guanyaria amb això? Què estalviaríem? D’entrada podríem pensar a afrontar millor les fake news, les notícies falses que difoses per les xarxes i en tenir un bri de credibilitat es donen per bones. La seva proliferació només ajuda a postures polítiques radicals, i sempre als mateixos que les difonen. Per exemple aquestes notícies que en un domicili concret de dues habitacions hi ha un centenar d’empadronats, ja no podrien ser ni considerades, i si encara foren difoses ningú se les creuria. Si en passar la targeta o en empadronar-se per primer cop per assolir-la l’ordinador que ens controlarà a tots indiqués que en aquell domicili ja hi ha molta gent empadronada, podria ser un primer senyal. Si es reben més ajuts dels que pertoquen, o menys que també pot ser, la targeta ens avisaria. Si malgrat rebre i constar en la targeta ofertes de treball adient pel sol·licitant les han rebutjat totes o són de molt curta durada i no es mostren ganes de treballar, també ens donaria compte d’això. Les múltiples funcions de la targeta poden servir també per ajustar les estadístiques i amb elles les previsions. El contrasentit que normalment s’estigui en contra dels augments de burocràcia i que en aquest article se’n demani més, ni que sigui per un sector poblacional cada dia més important, pot tenir justificació amb el fet que certament les burocràcies estatals entorpeixen la innovació, però tenen quatre elements clau per beneficiar-se de la força innovadora d’una plataforma emergent. Primer, perquè són dipositàries de gran quantitat d’informació i serveis que organitzades millor poden ser d’utilitat per a la gent. Segon, perquè el ciutadà normal té gran interès pel tipus d’informació que té el govern. Tercer, perquè alguns ciutadans dediquen temps i energia intel·lectual a resoldre problemes que afecten el bé públic. I quart, perquè els governs no són empreses privades, no tenen pressió de la competència per mantenir les dades en secret. Tenir aquestes dades, no individuals, sinó col·lectives a partir de cada ajuntament, pot servir per racionalitzar les càrregues i els ajuts públics que s’han de dispensar amb justícia i solidaritat, però evitant en el possible abús que descoratgen els ciutadans d’aquí a acceptar aquesta nova societat que se’ns està conformant d’ençà de només dues o tres dècades.

En aquesta targeta hi podria constar tota la informació sobre els ajuts que rep una persona, si treballa o està a l’atur o el nivell de comprensió del català. Això serviria per lluitar contra les notícies falses dels nouvinguts

Una targeta social