Una transició energètica urgent però justa
La guerra a Ucraïna i sobretot el cost actual de l’energia han fet que moltes persones vegin necessari un canvi de sistema energètic en la forma de viure. Però hi ha un problema que segurament que superarà les conseqüències de la guerra o el cost de l’energia, i es diu canvi climàtic, i una de les peces claus per lluitar-hi és l’impuls de la transició energètica. Ens toca impulsar aquesta transició de forma urgent, però alhora planificada, democràtica i justa per a tots. Cal aprofitar aquest procés de canvi en la nostra forma de vida per canviar també un sistema que fins ara ha estat injust, que ha generat molta riquesa en mans de grans empreses, la ciutadania no hi ha participat i alhora ha deixat part de la societat sense accés a aquests recursos.
Quan parlem de transició energètica parlem principalment de reducció dels consums energètics i l’impuls massiu de les energies renovables com a fonts d’energia. Catalunya no ha fet els deures en aquesta matèria. Tenim una dependència exterior de gairebé el 90% i l’impuls de les energies renovables ha estat gairebé 12 anys paralitzat. Ara tocarà fer els deures de forma ràpida i urgent.
Els principals pilars de la transició energètica han de ser: la reducció de la demanda (eficiència energètica i decreixement), desplegament de les renovables (fotovoltaica i eòlica, en teulades però també sobre terreny), millores en la mobilitat (reducció nombre vehicles, millora transport públic i compartir vehicle, i gran pes del vehicle elèctric), participació de la ciutadania en la transició (comunitats energètiques com a pilar de la transició), noves tecnologies (bateries, hidrogen verd)… i, sobretot, la implicació de tothom en aquest canvi.
Però avui ja estem fent els deures? Anem a bon ritme? Resposta molt clara… No! Si Catalunya vol complir els seus objectius de reduir un 55% les emissions i arribar als objectius d’energies renovables marcats pel 2030, cal instal·lar anualment 1.500MW de fonts renovables de l’any 2020 a l’any 2030… De moment, entre el 2020 i el 2021 Catalunya no ha arribat als 300MW dels 3.000MW que caldria haver posat en funcionament. Per tant, si hem d’anar a 100km/h per complir, actualment anem a 10km/h… anem lents i tard.
A Osona s’ha planificat i elaborat un pla per caminar cap a aquests objectius, el NEO (Nova Energia Osona), un pla que dibuixa les accions necessàries per caminar cap a una reducció del 40% de les emissions de la nostra comarca per l’any 2027. Tenim la planificació, però ara falta l’execució i el desenvolupament. En podem destacar que per arribar als objectius calen 250MW (unes 300 hectàrees) de parcs solars, l’impuls de 300MW en autoconsum sobre teulades, impuls de grans calderes de biomassa per substituir combustibles fòssils, instal·lació de 300 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en via pública, i un dels punts clau: la creació de 50 comunitats energètiques locals arreu de la comarca.
A Osona la situació a millorat en els darrers anys però també ens cal augmentar la velocitat del canvi. Per exemple en autoconsum ja tenim 1.911 instal·lacions i més de 20MW instal·lats, però aquesta xifra s’ha de multiplicar per 10 en els pròxims 4 anys. En parcs solars es comencen a desenvolupar els primers projectes, però encara no hi ha cap parc important en funcionament. Però sí que hi ha algun brot verd.
Osona destaca pel seu projecte en comunitats energètiques, que ha arrencat amb força i gran interès. Les xifres a dia d’avui són 14 comunitats creades, 16 més en creació, més de 700 sòcies i socis participants i la previsió d’una inversió en fonts renovables compartides superior a 6 milions d’euros els pròxims 12 mesos.