Al bell mig de les celebracions nadalenques i abans d’Any Nou i Reis, va ser el dia dels Sants Innocents, el 28 de desembre. Vull fer-ne remembrança perquè sembla que aquesta festa ha perdut força i compta poc en l’actual imaginari juvenil. Abans era un dia esperat per tothom, principalment pels petits, a diferència d’avui que tot l’any sembla la festa de les innocentades

Al bell mig de les celebracions nadalenques i abans d’Any Nou i Reis, va ser el dia dels Sants Innocents, el 28 de desembre. Vull fer-ne remembrança perquè sembla que aquesta festa ha perdut força i compta poc en l’actual imaginari juvenil. Abans era un dia esperat per tothom, principalment pels petits, a diferència d’avui que tot l’any sembla la festa de les innocentades. Els de la meva generació ho vivíem com la diada de la broma i la transgressió. Era molt divertit malgrat els turments, com ens explicaven, que havien sofert els nens innocents. En la visita a un monestir vaig veure un gran quadre amb tot de nounats apilonats, en un lloc gris i trist, i vaig dir al guia que ens acompanyava: “Aquests deuen ser els Sants Innocents”. Em va mirar amb cara de ràbia i si no em digué ignorant, poc se’n va faltar. Després es va desfer en explicacions sobre els infants que morien sense ser batejats, i que havien d’esperar un temps indefinit abans d’entrar al cel. En canvi els Innocents que van ser degollats, i considerats els primers màrtirs, van entrar-hi per la via directa. I per què tanta sang? A partir d’aquella topada em vaig informar bé i segons l’evangeli de Marc, al segle I dC, el rei Herodes va decretar a tot el territori de Betlem que els soldats degollessin els nens fins a 2 anys, enmig d’un gran sofriment i dolor de les seves mares. Volia evitar que el suposat nou rei dels jueus nascut feia poc, segons els informes dels Reis Mags que el cercaven, li prengués el poder i el tron. Així ho van creure, des del segle V, les comunitats cristianes relacionant la profecia de Jeremies amb el naixement del Messies. Historiadors actuals els costa trobar la veracitat d’aquest relat tal com és explicat per un sol evangelista i la manca de concordança amb els anys que va regnar Herodes. L’historiador jueu Josep Flavi, ni en parla. Ara, el que sí està documentat és el terror i la crueltat del rei Herodes amb el seu poble i l’obediència i submissió a l’invasor romà que el mantenia en el poder; era un rei útil a l’Imperi. Però com lliga tot això amb les innocentades? I quina relació hi ha entre les bromes i burles tolerades i els nens degollats? Potser la reminiscència de les festes saturnals romanes d’hivern, on els esclaus tenien més llibertat per fer bromes i riure’s de tot? O que la cultura popular ha canviat el to macabre de la commemoració, convertint en ingenus tots els infants i les persones despistades? Santa innocència! Érem d’espant! Lligàvem monedes amb un fil i amagats en una escala esperàvem que un innocent s’ajupís per recollir-la i estiràvem el fil enmig de burles i rialles. O amb tomàquets untàvem els poms de les portes creant un gran fàstic als que volien entrar i, corrent, anàvem per un altre innocent. Les víctimes preferides eren els vianants quan els podies enganxar la llufa a l’esquena. Originàriament la llufa era una fulla de col, però en sofisticar-se els nens i nenes es dedicaven, dies abans, a retallar papers de diari en forma de ninot humà i sortien en nombrosos grups a enganxar la llufa, amb una agulla de cap, als despistats que la lluïen sense adonar-se’n per carrers i places, provocant la burla i la riota de la gent. Es feien enganyifes per telèfon, les societats recreatives organitzaven funcions de riure i els diaris publicaven la seva innocentada com aquella que va enganyar a tothom: el monument de Colom a Barcelona s’havia inclinat com la torre de Pisa. O la satisfacció de moltes persones quan s’informava de la construcció d’un túnel al Montseny amb uns aspiradors que s’emportarien, per sempre més, la boira de la Plana de Vic. Pocs s’enfadaven i la majoria rient exclamaven: Santa innocència! El Sr. Baixades va pujar a l’ascensor d’uns grans magatzems, ple de gent a rebentar, i va dir amb veu forta i molt clara: “Bona tarda a tothom”. Ningú li va contestar i com que per dinar havia menjat un bon plat de mongetes del ganxet, tenia una mica de rebombori al ventre, i va decidir que la manera de desinflar-se seria deixar anar una bona llufa; ara que es trobava sol en un ascensor. Quan l’ascensor va arribar a destí, a l’11a planta, els atapeïts ocupants van sortir ràpidament a bots i empentes i mig marejats, allunyant-se amb diligència del lloc. El Sr. Baixades sortí tranquil·lament de l’ascensor convençut que anava sol, i havent-se alliberat ara es trobava divinament. Havia quedat ben descansat! Perdoneu l’atreviment, és la meva innocentada de 2018. Santa innocència!

Unes llufes innocents