Quant trigaran amb la IA a trobar els dígits de la contrasenya de la nostra targeta de crèdit i buidar-nos els comptes?

Tenint en compte que el temps és lineal i aquestes disrupcions dels humans per passar d’un any a un altre són totalment artificials (només cal veure que si nosaltres exhaurim el 2024, els jueus deixaran el 5785), el canvi real de segle als efectes socials es podria imputar a l’11 de setembre de 2001, quan el món es va commoure amb el col·lapse en directe de les Torres Bessones. Amb elles també està caient més a poc a poc, però es pot enllestir en dècades, una tercera torre que seria la de la nostra llibertat. Una torre mai del tot coronada que encara estaria en una tètrica planta baixa o al subsol a països com Corea del Nord o Veneçuela, en un entresol a la Xina, Rússia i tants d’altres, i que quan crèiem que estava en un assolellat àtic en els països dits democràtics, com els EUA o el nostre, veiem també que ens l’estan desmuntant fent-nos baixar de nivells, i ja veurem on ens deturen. Les conseqüències dels avions a les torres del World Trade Center han portat a una sèrie de restriccions en les llibertats amb excuses, mig certes, de controlar el terrorisme. Un terrorisme que molts cops és producte de reaccions a injustícies prèvies, no ho oblidem. La guerra de l’Iraq, una altra derivada de la guerra contra el terror, més aviat va ser una excusa, producte de l’entesa entre Bush, Blair i el nostre petit José Ma Aznar de palmero, provocada perquè un Saddam Hussein assassí de part del seu poble, i que abans els havia fet el favor d’entaular una llarga guerra contra l’Iran, va tenir la pensada de cobrar el seu petroli en euros en comptes de dòlars, i això i no les armes de destrucció massiva que no van trobar els era intolerable pels qui tenen la impremta de fer els bitllets a voluntat, per fer veure que paguen el petroli. Una altra repercussió van ser les mesures de controls bancaris. Acabar amb el secret fiscal sobretot a Europa quasi anorrea algun banc com el Crèdit Suís, que d’estar còmodament acostumat a guardar els diners que els hi entraven sols va haver de competir en un mercat lliure i no se’n va sortir. Però compte, als EUA encara mantenen el secret bancari a Delaware, Nevada i a les illes caribenyes que controlen amb els anglesos, que també tenen illots a Europa on preserven el secret, tal com fan Panamà i els Emirats Àrabs, entre d’altres. Paradisos fiscals on van i aniran a parar els diners que se’ns poliran dels nostres comptes en pocs anys els nous pirates moderns, que ja no suren les ones amb vaixells sinó que naveguen pel món digital amb les trampes que els ofereix la nova IA. Les xarxes i els diaris ja en van plens, i aviat ja no serà notícia de com ens buiden els comptes. Perquè sembla que els governs amb l’excusa del control terrorista ens aboquen a un malson. Com que encara no han pogut acabar amb el diner físic, el seu darrer objectiu de control digital total, implementen restriccions per moure diners als comptes, controls ridículs per sobre dels 1.000 euros. Ara, obligant als viatgers que donin a cada hotel i cada cotxe llogat fins a 40 dades privades, correus, compte, targeta de crèdit, sols falta demanar la contrasenya. Però tenint en compte la facilitat de piratejar-ho tot, fins la totpoderosa Hisenda pateix atacs que li roben informacions delicades, i com ens diuen els Mossos cada hora es denuncien deu atacs informàtics. Quant es creu que es tardarà a partir de les dades dels hotels a trobar la combinació dels quatre dígits de la contrasenya i piratejant el mòbil entrar als comptes bancaris per buidar-los i transferir-los als paradisos fiscals? Amb la IA poden ser pocs segons. Les quatre xifres només són 10.000 combinacions, dos segons amb la IA, i si foren quatre caràcters en serien 26 milions, les combinacions, deu segons per la IA. Hem passat de 64 bancs a 9 a partir de la crisi del 2008. Bancs amb menys oficines, menys hores d’atenció al públic i que volen que ho fem tot digitalment pel mòbil, quan ells com nosaltres també estan exposats al pirateig. On ens faran arribar? De moment a la Xina ja es pot pagar passant per un lector el palmell de la mà, prèviament connectat a la teva targeta de crèdit, naturalment. Ja hi ha controls de duanes on només escanejar el rostre li apareix al policia en pantalla el passaport, totes les teves dades, els antecedents, probablement només els falta el nom del teu gosset. S’està arribant a extrems molt delirants però també molt delicats per a la llibertat. Pobra de la nostra tercera torre. Al mateix temps que la humanitat ha avançat en nivells de confort i desenvolupament increïbles, la seva estupidesa, l’altra cara de la moneda, aplica uns quants dels enginys sofisticats per impulsions restrictives i també perilloses. Amb l’excusa noble d’enfrontar corrupció i terrorisme val tot? Poden anorrear totes les llibertats? Recordem com Putin es va fer fort al govern rus i fins ara, després dels oportuns per a ell atemptats terroristes txetxens a Moscou i a l’escola de Beslan on varen morir 334 persones. O com volia manipular aquí el PP els atemptats terroristes d’Atotxa per atribuir-los a ETA i no als islamistes per tal d’intentar continuar al poder malgrat la seva incompetència. Estem encara sense esclarir del tot el seu paper en l’atemptat de la Rambla del 2017. Continua vigent el que deia Stefan Zweig en la seva obra Castellio contra Calvino: “Cap poble, cap època, cap home de pensament, es deslliura d’haver de delimitar un i altre cop entre llibertat i autoritat, ja que la primera no és possible sense la segona, donat que en tal cas es converteix en caos, ni la segona sense la primera, ja que llavors es converteix en tirania”. Tenia raó, i com que no entenia el món dels anys quaranta va decidir suïcidar-se al seu refugi de Hitler del Brasil. Imaginem com se sentiria en aquests nostres temps que albiren grans convulsions.

Quant trigaran amb la IA a trobar els dígits de la contrasenya de la nostra targeta de crèdit i buidar-nos els comptes?

Va caient la torre