Estem veient com l’afebliment de la veritat també porta al dogmatisme, al fonamentalisme, a la indiferència, i fins i tot a la violència envers els altres que no pensen, creuen o defensen el mateix

Hi ha qui sosté que el fenomen social i estètic dels tatuatges ha contribuït a la reducció de les pintades en els murs o el mobiliari de l’entorn urbà. L’interès per decorar el propi cos, que és un espai privat, podria haver alliberat l’espai públic de l’incivisme de les pintades. Si això fos cert, caldria exceptuar el període àlgid del procés independentista i la incessant febre grafitera. A l’alça o a la baixa les pintades continuen formant part del paisatge urbà. Sovint les guixades acostumen a ser trivials, però des de fa uns mesos en veig una a Roda de Ter relacionada amb la pandèmia que, més enllà de la bretolada, convida a fer-ne una reflexió. El text s’hi va estampar la nit del 15 de desembre, just en el moment que s’havia iniciat la vacunació contra la covid dels infants de 5 a 11 anys. Sobre un llaç groc ja descolorit hi podem llegir: “Vacuna = Trombosi. Vacunes trombos. No nens.” I al costat del text hi ha el dibuix d’una creu gamada molt estrafeta, que sembla haver estat pintada el mateix dia. Vincular la vacunació de la covid amb el totalitarisme nazi és, per dir-ho suaument, un despropòsit. Darrerament, i sota formes molt diverses, es tendeix a banalitzar una de les barbàries més obscenes de la història. No podem oblidar que el nazisme va matar gairebé sis milions de persones en nom de la idea de raça. Les vacunes contra la covid no són mecanismes de mort, sinó tot el contrari, són agents de vida, com demostra l’evidència científica. És cert que aquestes vacunes no són perfectes i s’hauran d’anar millorant, però ja han confirmat que són eficients, que eviten morts, i que fins ara són el millor instrument per combatre la pandèmia. La pintada del mur intenta desmentir sense rigor les dades científiques a través d’un missatge fals, però que pretén presentar-se com a verídic. Igualar la vacunació amb la trombosi representaria –tal com està escrit– que tothom, el 100% dels qui s’han vacunat, l’hauria d’haver patit, i això no és així. El risc de trombosi és molt superior en contagiar-se de la covid-19 que no pas per l’administració de la vacuna. Al mateix temps, el missatge associa la vacunació dels nens amb la trombosi, quan realment el risc de la vacunació infantil es relaciona amb la miocarditis. Les dades indiquen novament que en infants el risc de patir miocarditis és més alt en contraure la malaltia que per la vacunació. La pèrdua del valor de la veritat, tan ben il·lustrada en aquest pany de paret, sí que té una estreta relació amb el nazisme. Gianni Vattimo, un dels pensadors postmoderns més importants, deia que la concepció tradicional de la veritat porta de manera natural al dogmatisme, al fonamentalisme i a la violència, i en definitiva a la barbàrie. Si estem massa convençuts que posseïm la veritat, tendim a considerar que els altres estan equivocats, a no respectar-los i a imposar-los la nostra veritat. La proposta de Vattimo era afeblir la noció de veritat per evitar la violència i la repetició de la gran monstruositat que va regnar a mitjan segle XX. Bandejar la veritat, un exercici propiciat sobretot per la política i accelerat per alguns mitjans de comunicació i xarxes socials, ha generat altres inconvenients, ens ha portat a la postveritat, l’era de “després-de-la-veritat” on el discurs ja no ha de coincidir amb els fets reals. La veritat s’identifica amb allò que jo vull que sigui veritat. Així l’afirmació que una cosa existeix pot ser vertadera fins i tot en el cas que aquesta cosa no existeixi. Aquest és el funcionament del món de la postveritat, i com que ens hem de resignar a viure sense la veritat acceptem les narracions en funció de si encaixen amb les nostres creences prèvies, o bé són de la nostra conveniència. Acceptem emocionalment i acrítica com una veritat allò que ens interessa, i això és molt còmode, perquè no ens obliga a replantejar mai cap de les nostres certeses, i molt perillós, perquè ens fa renunciar a un dels aspectes més distintius de la persona humana: el pensament. Estem veient com l’afebliment de la veritat també porta al dogmatisme, al fonamentalisme, a la indiferència, i fins i tot a la violència envers els altres que no pensen, creuen o defensen el mateix. Ja tenim assajos perillosos com el de l’assalt al Capitoli. Vivim en un món on sembla que ja no és important distingir entre veritat i mentida. I, de moment, tot indica que no estem pas disposats a canviar de rumb.

Estem veient com l’afebliment de la veritat també porta al dogmatisme, al fonamentalisme, a la indiferència, i fins i tot a la violència envers els altres que no pensen, creuen o defensen el mateix

Vacunació i postveritat