El 9 Nou | 11:12
Opinió

La pandèmia ha posat en valor la solidaritat i vacunar-se, al final, també és una decisió solidària

Vacunar-se, una decisió solidària contra la Covid

L’exigència del passaport Covid als majors de 12 anys per accedir a bars, restaurants, gimnasos o residències ha anat acompanyada de controvèrsia per la dificultat inicial de descarregar aquest justificant a través de l’aplicació de La meva salut. Amb la demora en l’entrada en vigor –se’n va endarrerir una setmana l’aplicació–, el caos inicial, provocat per l’anunci d’una obligació que era difícil que tothom pogués complir, es va diluir. És cert que la crisi de la Covid-19 va esclatar sense prospecte d’instruccions: era una situació nova per a tothom i, per tant, hi havia decisions que s’havien de prendre per intuïció. Més d’un any i mig després, però, es coneix el comportament del virus, tothom sap quins són els riscos que hi van associats i què és aconsellable fer i què no. Per això, amb la majoria de restriccions aixecades, l’obligatorietat d’exhibir el passaport Covid, un document que acredita que la persona està vacunada, pretén ser un filtre perquè establiments vinculats als serveis puguin continuar funcionant i evitar, així, fer passos enrere amb noves limitacions d’obertura. Com a societat, i cansats d’una situació que segurament encara va per llarg, calen fórmules per esvair la permanent amenaça de tempesta d’un horitzó on s’ha de divisar esperança. En aquest context, el passaport Covid, sense ser la solució, pot ajudar. Ara bé, d’una banda, s’ha de garantir un accés àgil al document –el govern clarament va pecar de precipitació en l’anunci– i, de l’altra, no es pot traspassar d’avui per demà tota la responsabilitat als establiments. El debat, en realitat, va més enllà. A la Unió Europea existeix el dilema de si la vacuna ha de ser obligatòria. En una enquesta a EL9NOU.CAT, set de cada deu usuaris es decanten per l’obligatorietat. Essent evidents els beneficis que aporta la vacuna –cau en picat el risc d’emmalaltir de gravetat–, l’òptim seria que més que com una obligació legal la vacunació s’entengués com un compromís cívic per protegir-se a un mateix i, sobretot, també, per protegir els altres. La pandèmia ha posat en valor la solidaritat i vacunar-se, al final, també és una decisió solidària.