Un jove de 17 anys està ingressat des de fa uns dies a l’UCI de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa per tètanus

Els de la meva generació som dels últims que a la part superior del braç, majoritàriament l’esquerra, tenim un senyal que ens acompanyarà de per vida. És la cicatriu de la vacuna de la verola. Mirar-la ens ha de servir per recordar que la ciència va desenvolupar un dels avenços més importants de la humanitat i que va erradicar malalties com el tètanus, la pòlio, el xarampió o la verola, que fa uns anys causaven epidèmies mortals o greus discapacitats.

Un jove de 17 anys està ingressat des de fa uns dies a l’UCI de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa per tètanus. Es tracta d’una infecció poc freqüent. El bacteri, que és present a qualsevol lloc, acostuma a entrar en contacte amb el cos a través d’una ferida. Els seus efectes poden ser letals: espasmes i rigidesa muscular severa. Les vacunes del tètanus han aconseguit reduir el 99% de les morts per aquest bacteri des de 1940. Aquest noi, però, no estava immunitzat ja que el seu entorn familiar és contrari a les vacunes.

Des de fa uns anys creix el col·lectiu antivacunes –gent que ha tingut la sort de néixer en una societat sense infeccions mortíferes durant la infantesa, precisament perquè hi havia vacunes–, però ara ells desafien la ciència i posen en risc la salut dels seus fills i tota la resta. Per culpa seva, als EUA han augmentat, com feia anys que no es veia, els casos de tètanus o xarampió.

La vacunació és un acte tan immensament generós i solidari que no només et protegeixes tu i les persones vulnerables del teu voltant, sinó que aconseguim –amb un 80% de persones vacunades– trencar la cadena del virus i immunitzar, fins i tot, els pobres fills d’aquests antivacunes.