A les botigues dels nostres pobles i ciutats hi ha persones que amb molt d’esforç i sacrifici han pogut tirar endavant els seus negocis i que ara es troben totalment desemparats. Qui pensa en ells?

Fa una mica més de trenta dies, escrivia en aquesta columna unes línies sobre la pandèmia amb què convivíem. Un mes després, els dies han passat molt a poc a poc, com si la broca del rellotge no es mogués i l’epidèmia continua aquí. Fent poc soroll però és més present que mai. És a tot arreu, als carrers, als supermercats i als hospitals. Sembla que ens sigui una mica més llunyana però ens convé estar en alerta i recordar que està al nostre voltant…