Els detractors de l’acord de Mercosur ho sintetitzen amb el titular “cotxes per vaques”

En un món que camina cap a l’unilateralisme, la Unió Europea i una aliança de països sud-americans (el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai) estan a les portes de firmar l’acord de lliure comerç que fa 25 anys que negocien, conegut com a Mercorsur. Un quart de segle és un període prou llarg perquè la realitat hagi passat per sobre de les bones intencions que tenia el principal tractat internacional de lliure comerç. En aquest període han passat tantes coses que és difícil enumerar-les, però valgui indicar que no existia el comerç electrònic com es coneix avui i els debats sobre dades o intel·ligència artificial ni s’imaginaven. Eren temps d’abraçades a la globalització, un terme gairebé obsolet. Avui, davant de l’afany expansionista per la força que s’imposa al nord del continent americà, un acord purament comercial pot sonar fins i tot anacrònic. Però sempre, i més en aquests dies, s’agraeix que en un afer de política internacional s’aparquin els tons aspres i amenaçadors.

Les xifres donen una idea de l’abast de l’acord. L’àrea afectada suma més de 720 milions d’habitants i té un comerç que supera els 110.000 milions d’euros. La Unió Europea hi exporta per valor de 55.200 milions i hi importa una suma de 56.000 milions. En l’àmbit dels serveis, encara se n’hi han d’afegir 42.000 milions més (29.000 que exporta la Unió Europea i 13.400 del Mercosur a Europa).

Vint-i-cinc anys de negociacions han donat peu a un acord que, en el fons, no traeix l’esperit original: la indústria europea està necessitada de nous mercats i, dit de manera esquemàtica, per vendre més cotxes, ha augmentat les incerteses del sector agrari. Els detractors de l’acord ho sintetitzen amb el titular “cotxes per vaques”. El recordatori que l’agricultura se sent amenaçada per aquest tractat s’ha fet visible amb els tractors tallant carreteres. La rebaixa dels aranzels que suposa el pacte entre la Unió Europea i el Mercosur afavorirà que alguns béns industrials –cotxes, sí, però també els seus components, els productes químics i farmacèutics, la maquinària o els electrodomèstics–. La indústria es pot veure beneficiada, al temps que el sector primari es veu perjudicat, perquè els principals béns que la Unió Europea importa del Mercosur són agrícoles i ramaders amb la carn de boví com a exponent més evident. També s’importen productes minerals i pasta de paper.

Sense aranzels, o almenys amb aranzels molt més moderats, la Unió Europea serà més competitiva davant de productes industrials xinesos que, tot i que amb una qualitat suposadament pitjor, han començat a predominar en els mercats llatinoamericans. Això és especialment favorable per a la indústria alemanya, i més concretament, l’automobilística. Per això, el sector agrari se sent moneda de canvi en nom dels interessos d’una activitat amb més potència negociadora com la indústria.

No es pot qüestionar l’amenaça que suposa per a determinades activitats agràries l’adopció d’un acord que facilitarà l’accés al mercat del boví sudamericà, i d’altres productes del camp. I tampoc que les altes exigències que s’imposen als agricultors i ramaders europeus els dificulten competir amb un sector menys regulat, menys exigit, que el sud-americà. Al sector, i als consumidors, els és difícil entendre que al mercat hi hagi productes que no compleixin amb les mesures sanitàries i ambientals que sí que han de complir els que es produeixen a Europa. Els costos de producció al Mercosur són més baixos que els europeus perquè tenen menor regulació i cost laboral i, si no s’imposen les mateixes condicions, es pot entendre que s’està produint una competència deslleial. És cert que l’acord imposa salvaguardes i les protestes agrícoles d’aquests dies busquen endurir-les. Aquest és un aspecte sobre el qual s’haurà d’aprofundir, particularment perquè els suposats avantatges d’accés a una producte com la soja, important per abaratir els pinsos, difícilment arribi a compensar l’efecte dels productes amb més afectació. A més, un creixement elevat de la producció d’aquesta i d’altres primeres matèries, l’abaratiment de les importacions de les quals també és un aspecte que la Unió Europea presenta com a beneficiós, té contrapartides d’afectacions ambientals que congenien poc amb les polítiques que Europa mateix ha reclamat reiteradament de preservar.

La sortida més previsible per resoldre el conflicte amb el sector és que la Unió Europea acabi posant més diners per l’agricultura, en comptes de reduir les dotacions de la Política Agrària Comuna que tenia sobre la taula. Aquest serà un preu a pagar si, com diuen alguns mandataris europeus –que no tots–, l’acord és tan beneficiós. Més beneficiós, tot s’ha de dir, per a grans empreses amb capacitat per exportar, per vendre serveis o per aspirar a licitacions públiques, que no pas les mitjanes i les petites. Aquest és un altre aspecte de la tradicional mala premsa que ha tingut l’acord de Mercosur. El pacte té encara un cert recorregut abans d’aplicar-se i encara alguna lletra menuda que caldrà anar escrivint a mesura que el tractat vagi avançant. En tot cas, més enllà de les bondats o maldats econòmiques, l’acord té una lectura política en un context en el qual s’està recuperant una estratègia de grans blocs en el qual Europa hi té un paper gairebé residual. Establir noves aliances a través de l’arma comercial pot sonar a passat de moda, però almenys és un intent per anar més enllà del paper de subaltern d’algun dels grans blocs.

Menys dissolucions
El total d’empreses dissoltes el 2025 va ser lleugerament inferior que l’exercici anterior. L’Institut d’Estadística de Catalunya assenyala que l’any passat es van produir 2.019 dissolucions d’empreses, i això significa un descens de l’1,9% respecte de l’exercici precedent. En canvi, es va crear el 7,7% més d’empreses amb la particularitat que el capital social dels nous negocis va baixar el 6,3%.

Creixement d’afiliació
El creixement de l’afiliació a la Seguretat Social va ser general a Catalunya el 2025. Amb l’1,9% més de cotitzats, l’any passat es va arribar, de nou, a màxims des que hi ha registres amb 3.658.505 afiliats. L’increment va ser general perquè segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, totes les comarques van tenir creixements en afiliació, més intenses al Baix Penedès i Osona.