Diumenge toca incorporar un nou ritual estiuenc perquè no passi com en el conte, que els de dalt acabin decidint tot el que passa als de baix

Escric aquest article el dia que se suposa que les temperatures arriben al pic més alt mai registrat a les nostres contrades fins aquest moment. Vivim moments excepcionals i la meteorologia ho certifica. Mentre ho escolto penso en com ens les empescarem per sobreviure i no acabar engolits per la calor asfixiant d’aquests dies i setmanes que queden. Per a molts, el ritual és clar, tancar-ho tot durant el dia i obrir la casa a la nit per ventilar; altres, en canvi, tindran la sort de prémer un botó del comandament de l’aire condicionat i triar la temperatura desitjada, i molts d’altres s’instal·laran a la piscina que puguin i no en sortiran fins que tanquin. Recordo un conte que llegia quan era petita en el qual els efectes meteorològics feien una juguesca entre ells per aconseguir treure el gec a un pagès que feia la seva feina. El fred se les empescava amb la pluja, el vent i la neu per aconseguir arrencar la capa d’abric que portava el pobre home, però no ho aconseguia. El sol, en canvi, en va tenir prou de començar a treure el cap perquè al cap de poca estona el protagonista comencés a suar i es tragués ell sol la roba d’abric per pròpia voluntat. No en recordo ni el títol ni l’autor, però hi penso sovint els dies de calor i m’imagino que hi ha algú des de dalt que està aconseguint el seu objectiu. Que a l’estiu fa calor no és cap novetat, i malgrat l’emergència climàtica real que estem vivint ja fa anys que les jornades laborals canvien durant l’estiu i es compacten per evitar fer esforços durant les hores centrals del dia, que es busquen espais frescos que ara en diem refugis climàtics, per tenir espais confortables, i les produccions s’alenteixen per donar descans als ritmes trepidants de la resta de l’any. A l’agost, les safates d’entrada dels correus electrònics comencen a estar més descansades, es poden posar al dia els temes que han quedat penjats durant l’any i la majoria de les persones comencen a gaudir dels dies de vacances, amb permís dels protagonistes de la secció que EL 9 NOU dedica als que treballen més que mai durant aquest període. La calor canvia les rutines i en crea d’altres. Comença l’època de fer el gelat després de dinar, aquella migdiada amb gust de sal, la pell seca del sol de muntanya, les sortides improvisades o la ressaca dels sopars de retrobada amb la colla dels estius. Els rituals ens donen sentit i ens fan sentir casa. Aquest estiu, però, serà diferent i caldrà incorporar un ritual nou. Rebuscar el document d’identitat i la targeta censal i acostar-nos al col·legi electoral. Aquest diumenge, 23 de juliol, en plena calorada i temporada de vacances per a bona part dels electors i electores, als dirigents polítics del govern espanyol els ha interessat convocar-nos a unes eleccions anticipades que han de servir per decidir qui governarà un Estat que malgrat que no ens agradi decideix moltes coses que ens afecten. Segur que sabem de molts i moltes que ja ens han dit que no hi aniran i que aquest nou ritual estiuenc no se’l faran seu. Ho entenc i fins i tot els admeto quasi tots els arguments que em donen, però a mi em costa no sumar-me a un ritual que malgrat que espero que no es cronifiqui als estius, ha de servir per recollir arguments, recomptar voluntats, defensar nous models de gestió, blindar drets fonamentals i evitar que els que no fallen mai als rituals s’imposin. Així doncs, diumenge toca incorporar un nou ritual estiuenc perquè no passi com en el conte que llegia quan era petita, que els de dalt acabin decidint tot el que els passa als de baix.

Diumenge toca incorporar un nou ritual estiuenc perquè no passi com en el conte, que els de dalt acabin decidint tot el que passa als de baix

Vells estius, rituals nous