El coronavirus s’endugué massa gent estimada i col·laborà més que res ni que ningú a escanyar el nostre procés d’independència, que tanmateix avui dia continua latent però vigent, a l’espera d’una nova avinentesa propícia

Ens vam haver de tancar. Però cadascú va fer els possibles perquè la reclusió no fos només un mal, sinó que ens donés el màxim possible de llibertat interior. Potser no ho havíem viscut i experimentat mai d’una manera tan palpable com llavors. Tothom treia rendiment del que en si mateix era. La circumstància afavorí d’una manera especial la creació poètica. Les xarxes socials eren el mitjà idoni per a la comunicació. Des del WatsApp d’una part de la meva família, formada pels néts i llurs avis, durant una colla de dies vaig anar enviant unes composicions breus que, mirades a distància, retornen amb fidelitat les vivències d’aquells dies. 

I                                                       II Coronacrisi. Dia de la poesia

Estimada família,                              Vull enviar-vos
Simó, Èlia, Joana,                             memòries poètiques
Eloi, Maria,                                       en aquest dia 
tots els avis i àvies,                          de festa i de batalla
salutacions poètiques!!!                  contra el coronavirus.

          Barcelona, 17-III-2020                    Barcelona, 17-III-2020

III                                                     IV

Tingueu bon dia                             Feliç bon dia. 
sota el cel d’Argentona                  Que això de confinar-nos 
o vora l’aigua                                 mai més no torni: 
de la marineria:                              com els que ens precediren,
salut, amor i força.                         volem ser lliures sempre. 

          Barcelona, 8-V-2020                                 Barcelona, 9-V-2020

V                                                       Vbis

Nou molt bon dia,                             No cada dia
Un altre cop com sempre:                ens desitgem bon dia
Ens acompanyin                                amb versos tendres.
el sol, el vent o els núvols,                 Jo, com heu pogut veure,
tinguem tots un bon dia.                   ho he fet ja cinc vegades. 

                  Barcelona, 10-V-2020                         Barcelona, 10-V-2020

VI                                                      VII     

Visca el bon dia!                                 Sempre bon dia!
Gaudim-ne una per una                    Avui, com els quatre últims,
totes les hores                                    torno a enviar-vos
amb feliç alegria.                                un reguitzell de versos: 
Un dia més: bon dia!                         No em digueu que no és maco…

             Barcelona, 11-V-2020                                   Barcelona, 12-V-2020

VIII                                                    IX 

Des que van fer-nos                            Avui, penúltim 
quedar tancats a casa,                         dia de dir «bon dia!»
no hi ha dimecres                                d’aquesta forma.
Ni dimarts ni dissabtes:                      Fer versos cada dia 
Cada dia és diumenge.                       no és tan fàcil com sembla. 

                Barcelona, 13-V-2020                              Barcelona, 14-V-2020

X Final

Molt bon dissabte!
Que tinguem un bon dia!
Visquen els ànims,
que ja aviat veurem la
fi del coronavirus!

                Barcelona, 15-V-2020

Bé que les circumstàncies no fossin gaire afalagadores ni convidessin a l’optimisme, com es pot veure, cloïa la sèrie amb l’afirmació d’un convenciment que més aviat era un desig. El que sí que és cert és que el coronavirus s’endugué massa gent estimada i col·laborà més que res ni que ningú a escanyar el nostre procés d’independència, que tanmateix avui dia continua latent però vigent, a l’espera d’una nova avinentesa propícia.