La ciutat no s’acaba de creure del tot el seu potencial turístic, malgrat que hi fa inversions ben encaminades com la del Vicpuntzero

Dimarts, 22. Coincidint amb el dia de mercat i amb la tornada a casa dels primers que acaben les vacances, Vic comença a recuperar el pols vital. Penso, i ho he dit en aquest espai, que la ciutat no s’acaba de creure del tot el seu potencial turístic, malgrat que hi fa inversions ben encaminades com la del Vicpuntzero. Per sort, aquest meravellós espai de benvinguda al visitant, juntament amb la catedral, el Temple Romà i el Museu Episcopal, són oberts. Poca oferta cultural més trobaran. Com sempre, la ciutat no considera convenient oferir als forans res que els pugui entretenir més enllà d’aquests llocs patrimonials. Els concerts del diumenge a la tarda a la plaça del Carbó, organitzats per la Jazz Cava, són com un illot en el desert. I predicar en el desert és el que fa cada any un servidor de vostès quan fa aquesta observació. Per cert, els restauradors que han decidit no fer vacances aquest agost treballen tant com poden a les hores de dinar. Hi ha visitants (i vigatans que no marxen de vacances), i hi ha negoci. Dimecres, 23. Ens costa encara d’entendre que l’arquitectura contemporània també és patrimoni, com ho pot ser una església romànica o una casa modernista. L’edifici de la Pista, a Balenyà, n’és un exemple. Una de les obres primerenques signades per un dels grans arquitectes contemporanis catalans, Enric Miralles, conjuntament amb Carme Pinós, també un nom rellevant en el mateix àmbit. Va tenir problemes, sí, en part perquè se l’estava utilitzant com a seu d’un ajuntament, funció per a la qual no havia estat concebut. Però existeix, i cal buscar-li un ús que li doni vida. I a vegades, això depèn d’un detall tan senzill com encertar la persona que porti el bar. Dijous, 24. El Bioritme, ara a Torelló, tancarà els festivals d’estiu que van començar amb el Cabró Rock de Vic. Dues cites grans que n’han emmarcat moltes de més petites, que en general han funcionat bé. L’estiu postpandèmic, amb matisos, deixa un bon regust. El públic tenia ganes de recuperar dos anys de restriccions.

La ciutat no s’acaba de creure del tot el seu potencial turístic, malgrat que hi fa inversions ben encaminades com la del Vicpuntzero

Vic a l’agost, patrimoni ‘modern’ i festivals