Vic, el barri de Roda
Enguany a Roda estem d’aniversari. Commemorem els 1.200 anys de la primera referència escrita del nom de Roda. L’esment és a les cròniques del rei franc Lluís el Pietós, fill de Carlemany, quan parla de la fortalesa de Roda Ciutat. Per tant, si l’esment el trobem l’any 826, és molt probable que el topònim sigui encara molt més antic. El topònim de Roda Ciutat que es mantindrà fins entrat el segle XI.
Els historiadors ens expliquen que pren sentit que Roda ja respongués a categoria de ciutat durant el període iber. La Dra. Rocafiguera, en la seva tesi doctoral, d’Ausa a Auso, publicada pel Patronat d’Estudis Osonencs, identifica les actuals excavacions del poblat de l’Esquerda amb la ciutat dels ausetans. L’estructura urbanística i el volum del poblat iber coincideixen amb el que seria el centre administratiu i dirigent de la tribu dels ausetans. No serà fins a la romanització, i arran de les guerres púniques, que els poblats ibers en alçada seran abandonats i l’ocupació de l’espai serà desplaçat al centre de la plana. Llavors sí que podrem parlar de la creació de la nova ciutat d’Auso, l’actual Vic. La ciutat romana, centre administratiu del període romà, que posteriorment, en període visigot, va ser centre religiós amb la creació del bisbat Ausonensis. Les evidències arqueològiques, tant ibèriques com romanes, no donen per pensar diferent.
També ens han explicat que amb la fi de la romanització, la fi del període visigot i les expansions sarraïnes es va tornar a girar la truita. Es van abandonar els espais de la plana i es va tornar a ocupar altre cop a les marques defensives. L’antic espai ausetà de Roda es va tornar a urbanitzar i es va ampliar i es va consolidar com a centre militar amb aquesta fortalesa documentada fa 1.200 anys com a Roda Ciutat i perfectament visitable a les actuals excavacions de l’Esquerda.
És conegut que en aquest període la Ciutat d’Auso va ser destruïda pels musulmans i abandonada durant un centenar d’anys i que només recuperà l’ocupació amb l’entrada dels carolingis francs. Però aquesta nova ocupació ja no tindrà el nom Ciutat d’Auso sinó Vicus Ausonensis. Vicus, la paraula llatina per designar barri, raval, poble. O sigui, que si aquest espai és designat com a barri, és perquè hi ha una ciutat, i aquesta ciutat en aquell moment era Roda.
I no val a dir que s’anomena Vic (barri) perquè la seu episcopal es construeix al carrer de sota de l’antic temple romà. Quan amb anterioritat, a l’època romana, la zona on s’edifica la seu episcopal ja formava part de l’entramat urbà, o fins i tot alguns historiadors defensen que en el mateix espai. No en diràs barri d’un espai que ja havia estat ciutat, tret que en aquest moment la ciutat sigui identificada en un altre lloc.
Aquesta alternança de capitalitats del territori ausetà entre Roda i Vic s’acabarà definitivament a l’edat mitjana, quan el bisbe de Vic farà destruir militarment Roda l’any 1314. I sabeu què va passar l’any següent, l’any 1315? Que el rei atorga a Vic el títol de ciutat (et felicito fill, jugada mestra).
No es tracta de recuperar un passat idealitzat, avui els rodencs i osonencs no dubtem de la capitalitat comarcal. El millor per la capital ens enfortirà a tota la comarca. Sí que sap greu veure alguns rodencs que per interessos mesquins amplifiquen i multipliquen per tres que Roda és un desastre, que ens volen fer creure que a Roda tenim totes les desgràcies del món, quan tenim les mateixes dificultats de qualsevol municipi en aquesta societat canviant capitalista global. Però tenim la sort de conèixer aquests 1.200 anys d’història, i sabem que de tots els sotracs, malgrat els piròmans i profetes de calamitats, tots els hem anat superant.