Estic convençut que molts vigatans van trobar a faltar l'ofici de festa major pel que representa, perquè va molt més enllà de la religió

A Laura a la ciutat dels sants, apareix una ciutat tancada, conservadora, religiosa, amb una forta presència de la moral catòlica i una vida social marcada per les aparences, allò del què diran. La ciutat no es diu Vic, però el seu autor es va inspirar clarament en la capital d’Osona, una ciutat que coneixia bé. No hi ha dubte que aquesta és la imatge que ha transmès Vic durant dècades i dècades, i, de fet, l’etiqueta encara la té i difícilment la perdrà. Però des del Vic que plasmava Miquel Llor el 1931 al Vic actual, s’han fet passos importants. Per això, en una ciutat tan marcada per la religió, on compto almenys una vintena d’esglésies i capelles, no ha deixat de sorprendre tot el que ha passat els últims dies. Riu-te’n dels serials de TV3! Per a qui s’hagi perdut, el resum es fa ràpid. Ha fet 400 anys de la mort de sant Miquel dels Sants i, per això, el bisbe Romà Casanova va convidar a l’ofici de festa major l’arquebisbe de Valladolid, on va morir el patró de Vic. Però la casualitat ha fet que aquest arquebisbe, Luis Argüello, sigui el president de la Conferència Episcopal Espanyola, que les ha dit de l’alçada d’un campanar, i mai millor dit, en contra de drets i llibertats fonamentals. Les comparses del seguici es van plantar i van anunciar protestes i, davant d’això, el bisbe va suspendre tots els actes religiosos de la diada de Sant Miquel, i ho justificava així: “Aquestes actuacions podrien posar en perill la seguretat de les persones i del patrimoni cultural”. Llegint això, un podia imaginar que hi hauria una revolta en plena festa major i passaria ves a saber què. De fet, aquesta reacció contundent i sorprenent del Bisbat es reforçava encara més dissabte, 5 de juliol, en veure una altra imatge inèdita: tant la casa natal de sant Miquel com la Catedral estaven tancades i barrades perquè ningú hi pogués entrar. Definitivament, no van entendre res o no es va voler entendre. El problema no era el què, sinó el qui. I la suspensió de tots els actes religiosos no deixa de ser una decisió sorprenent per qui la pren. Si l’Església ha de ser la garant del respecte, la tolerància, la diversitat i la conciliació, és normal tancar les portes de la suposada casa de tots? Potser això explica moltes coses. Si una institució tan poderosa prioritza algú que no respecta, no tolera, no accepta la diversitat i no concilia, és normal que cada cop tingui menys clientela. Segons les últimes enquestes, gairebé la meitat de la població es considera no creient o atea, però estic convençut que van ser molts més (practicants i no practicants) els que van trobar a faltar l’ofici pel que representa, perquè, com bona part de les festes i tradicions que celebrem al llarg de l’any, va molt més enllà de la religió. Aquest any, el seguici de festa major tenia molt d’interès, ja que, justament, es troba a les portes que sigui declarat d’interès nacional. Ara bé, lluny de quedar deslluït per aquesta polèmica, va ser ben concorregut i la reivindicació li va donar encara més força. I em pregunto: aquesta suspensió religiosa marcarà un abans i un després i, a partir d’ara, tindrem festes majors sense ofici? Ha costat molts anys que la festa de Vic no sigui una excusa per anar a la platja i, ara, veure carrers tan plens i que la mateixa plaça de la Catedral sigui testimoni d’actes tan diversos i de tanta disbauxa demostra que la ciutat ha tendit cap a sants més populars que no posen barreres, sinó que integren.“Jo soc un enamorat de la ciutat de Vic. Empordanès per tots quatre costats, sospito de vegades que la meva ànsia d’ordre i de pau podria reduir-la a la ciutat de Vic”, escrivia Josep Pla. Sens dubte ara necessitaria una bona actualització, i és que aquesta imatge de ciutat ordenada i tranquil·la cada cop té menys raó de ser. Que la rauxa continuï!

Estic convençut que molts vigatans van trobar a faltar l'ofici de festa major pel que representa, perquè va molt més enllà de la religió

Vic, la ciutat dels sants populars