Vic i la seva àrea d’influència, part clau del nou model de governança educativa
El sistema educatiu català inicia aquest mes de març una experiència pilot que vol millorar la manera com es prenen les decisions educatives al territori. Des del Departament d’Educació i Formació Professional estem impulsant un nou model, les zones de governança educativa, que suposen nous espais de corresponsabilitat entre l’administració educativa i els ens locals. L’objectiu és clar: reforçar la coordinació i adaptar millor les polítiques educatives a les realitats específiques de cada territori.
Els reptes educatius actuals són massa complexos per ser abordats des d’una sola administració. La segregació escolar, l’abandonament educatiu prematur, les desigualtats territorials o els canvis demogràfics obliguen a repensar els mecanismes de governança del sistema dels quals es disposa actualment. En aquest context, el nou model aposta per una gestió més descentralitzada, participativa i basada en la corresponsabilitat entre les diferents institucions.
Aquestes zones de governança educativa, que ja estaven previstes a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) aprovada l’any 2009, no s’han impulsat fins aquest curs 25-26, i es fa de forma experimental amb un enfocament renovat i amb una estructura de treball estable. Per tant, donem compliment a un mandat de fa més de 15 anys i que ningú mai s’havia atrevit a assolir.
El projecte parteix d’una implementació a cinc territoris amb característiques diverses: l’Hospitalet de Llobregat, Vic i la seva àrea d’influència, el Prat de Llobregat, el territori d’Aran i la zona de l’Urgell amb capital a Tàrrega. La finalitat última és analitzar un model basat en contextos socials, demogràfics i educatius diferents abans de valorar-ne una possible extensió a altres zones del país.
A la Catalunya Central, per exemple, aquesta oportunitat recau a la ciutat de Vic i els municipis del seu voltant, concretament aquells que els seus alumnes s’escolaritzen a la capital de la comarca per realitzar-hi ensenyaments postobligatoris. Per tant, a Batxillerat i als cicles formatius.
Dins de la llista de municipis que formaran part d’aquesta iniciativa s’hi troben Calldetenes, Folgueroles, Gurb, Malla, Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Santa Eulàlia de Riuprimer, Tavèrnoles, Vic i Vilanova de Sau.
Cada zona es concep com un espai de planificació i coordinació territorial de les polítiques educatives. A través d’aquest marc, el Departament d’Educació i Formació Professional i els ajuntaments implicats comparteixen diagnòstics, objectius i actuacions per respondre a les necessitats específiques de la població escolar. Aquesta aproximació permet, per exemple, ajustar millor la planificació de l’oferta educativa, impulsar projectes educatius de zona o reforçar les polítiques d’equitat i inclusió.
El que es vol aconseguir és una millora en els resultats educatius, però també reduir les desigualtats, promoure trajectòries d’aprenentatge al llarg de la vida i incrementar el nivell general de coneixements i titulacions. Així mateix, també es busca optimitzar l’ús dels recursos disponibles i reforçar la cooperació entre centres educatius, administracions i agents socials del territori.
El funcionament de cada zona s’articula a través d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i Formació Professional i les administracions locals implicades. Aquest acord estableix una estructura de governança compartida que inclou una Comissió Institucional de Direcció i Seguiment, integrada de manera paritària per representants del Departament d’Educació i Formació Professional i dels ens locals. Aquest òrgan és l’encarregat d’aprovar el projecte d’actuació de la zona i de fer-ne el seguiment i l’avaluació.
A més, cada zona disposarà d’una figura de coordinació que serà la responsable de dinamitzar el projecte, coordinar els diferents agents implicats i garantir el desplegament de les actuacions previstes. Aquest perfil és el d’una persona amb ampli coneixement del sistema educatiu, capacitat de lideratge i arrelament territorial, elements considerats clau per a l’èxit del model.
Des del Departament d’Educació i Formació Professional preveiem que aquesta experiència pilot pot permetre obtenir evidències sobre l’eficàcia del nou model de governança. A partir dels resultats obtinguts en aquestes cinc zones es podrà valorar la conveniència d’estendre el sistema a altres territoris i consolidar-lo com una nova forma d’organització del sistema educatiu català.
Aspirem a reforçar una idea cada vegada més present en les polítiques educatives: que l’educació és una responsabilitat compartida entre institucions i comunitat. Així, les zones de governança educativa volen convertir-se en espais de cooperació estable entre administracions, centres educatius i agents socials, amb l’objectiu de construir respostes més eficaces als reptes educatius del present i del futur.
Alcaldes i direccions dels centres educatius dels municipis de la zona de governança educativa ja coneixen el projecte. El model s’ha explicat en reunions informatives organitzades des de la direcció dels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central.
Pel territori, tant pels Serveis Territorials d’Educació a la Catalunya Central com pels municipis implicats, formar part d’aquest pla pilot és una gran oportunitat per fer un pas endavant en el funcionament del nostre sistema educatiu.