Devem ser l’únic animal que avança contra natura cap a l’extinció de l’espècie

A aquestes alçades de l’any ja hem incomplert un dels propòsits del 2020: beure més aigua. Sembla d’inútils no aconseguir-ho, cert, però és que a més de litres i litres ha de ser aigua envasada, perquè la de l’aixeta pot causar càncer de bufeta, i alhora no embotellada amb plàstic, perquè també és cancerigen i altament contaminant; triga 450 anys a descompondre’s. Semblava fàcil, oi? Pel mal d’esquena el fisioterapeuta m’obliga a respirar 10 vegades profundament cada hora. Respirar, només es tracta de respirar! Doncs tampoc ho estic complint; no hi penso. Total, per l’aire que insuflem: a Barcelona continuem menjant diòxid de nitrogen i partícules en suspensió per sobre del que tolera l’OMS per molta Zona de Baixes Emissions que enunciïn. La contaminació és la causa d’unes 350 morts l’any a la capital. Quan volem fugir-ne i ventilar-nos, tenim la fortuna de pujar a Osona, la comarca més afectada per l’ozó. D’oca a oca. Hi ha més deures. Per cada hora passada davant les pantalles he de mirar uns minuts a l’horitzó o, si no, les diòptries em pugen més ràpid que el preu dels pisos. A la consciència també hi tinc que hauria de fer exercicis de Kegel tres cops al dia per recuperar el sòl pelvià. Confesso que ho faig només mentre espero al semàfor de davant la consulta de l’especialista. M’imagino dones fent Kegels a la cua del súper i camí de la feina, robant temps al temps. Podria continuar amb el sedentarisme, l’estrès, l’alimentació precària –ai, les cinc peces de fruita i verdura al dia!–, l’addicció als mòbils i no acabaríem. L’estil i el ritme de vida que ens imposem en aquesta societat podrida ens allunyen cada dia més d’una vida sostenible i saludable. Una forma de vida que havíem heretat, més pausada, orgànica, ecològica, quilòmetre zero. Aquesta setmana mateix he descobert que existeix el sagnat lliure –és a dir, el control de l’evacuació de la regla; al·lucina– però requereix un domini i una connexió amb els òrgans implicats en la menstruació que les societats occidentals hem tallat ja fa temps. Ens hem endollat al capitalisme i hem desconnectat del nostre propi cos, i ja hi podem anar posant pedaços que devem ser l’únic animal que avança contra natura cap a l’extinció de l’espècie. En això sí que som infal·libles, imparables. Estem assistint a la síndrome de la granota bullida globalitzat. La teoria diu que si una granota es fica en un cossi d’aigua bullint saltarà de seguida, però si entra en una olla tèbia i l’escalfament de l’aigua és gradual, la granota no s’adonarà del perill i acabarà cuita. Som granotetes en un abocador radioactiu.

Devem ser l’únic animal que avança contra natura cap a l’extinció de l’espècie

Vides tòxiques