Les idees es confronten a les urnes, amb arguments, però mai amb les armes. Encara que puguis estar molt allunyat dels posicionaments de Charlie Kirk, cap demòcrata pot estar content amb el seu assassinat

Sens dubte aquest inici de curs 2025-2026 ha estat marcat per notícies molt dures que arribaven des dels Estats Units i que han estat objecte de moltes lectures, però la gran realitat és que existeix un excés de violència a Occident, totalment injustificable.

Per començar, una notícia que costa d’entendre per què ha pogut passar desapercebuda o perquè alguns mitjans de comunicació de prestigi no han donat prou importància, l’assassinat d’Iryna Zarutska, sense cap mena de motiu i en un lloc públic.

Per situar-nos, Iryna Zarutska era una jove refugiada ucraïnesa de només 23 anys que havia aconseguit fugir de la guerra que pateix el seu país per començar una nova vida a Carolina del Nord, Estats Units, on estudiava i treballava per tirar endavant.

El seu cas és extremadament dur, sobretot de veure, perquè en un dia com qualsevol altre va pujar al tren a Charlotte, distreta amb el mòbil i els auriculars, es va asseure tranquil·lament en un lloc al tren on de ben segur que havia estat altres vegades, amb la mala fortuna que Decarlos Brown, un home de 34 anys amb fins a 14 càrrecs penals, va treure una navalla i la va apunyalar fins a tres vegades, tot això sense cap mena de paraula entre ells, ni tan sols, d’haver intercanviat la mirada.

La reacció de la noia és el que més fa esgarrifar, en xoc amb el que acaba de passar, mira horroritzada al seu agressor, posteriorment al seu voltant buscant ajuda, que no va arribar, per posteriorment esclatar a plorar i caure desplomada segons després, fins que va perdre la vida.

Va morir sola en un tren ple de gent per culpa d’algú que no hauria d’haver estat al carrer, unes imatges que fan esgarrifar i ens fan veure el pitjor de l’ésser humà, de qui actua i qui no, mentre una vida innocent desapareix sense motiu.

En segon lloc tenim l’assassinat de Charlie Kirk, polèmic fundador de Turning Point, una associació de debats, conservadora, que anava per les universitats debatent amb alumnes i curiosos que es volien apropar al micròfon per tenir el seu moment amb el jove de només 31 anys.

En un dels seus debats a la Universitat de Utah va ser disparat al coll, presumptament per un jove opositor anomenat Tyler Robinson i va perdre la vida als 31 anys, deixant dos fills petits i desfermant una allau de reaccions, des de certes alegries d’opositors polítics a homenatges i condolences dels seus seguidors, que inclouen la medalla de la llibertat anunciada pel president Donald Trump.

Kirk podria ser un personatge polèmic, amb un discurs conservador, catòlic, contrari al moviment LGTBI+, però com qualsevol persona que exposa les seves idees públicament, ningú mereix perdre la vida d’una forma tant cruel per pensar diferent.

Les idees es confronten a les urnes, amb arguments, però mai amb les armes. Encara que puguis estar molt allunyat dels posicionaments de Charlie Kirk, cap demòcrata pot estar content amb el seu assassinat, ja que el que principi democràtic més essencial és la participació política, la llibertat a poder participar lliurement de la política sense por a les represàlies, poder expressar-se lliurement sense perill.

No existeix justificació possible, ni tampoc les seves paraules sobre la tinença d’armes als Estats Units que puguin permetre cap tipus d’alegria davant d’aquests fets, que han demostrat com existia una població, principalment jove al nostre país, que seguia les publicacions de Kirk a través de les xarxes i podia fins i tot sentir-se atreta pels seus postulats, un fenomen que mereix ser analitzat detingudament.

Iryna Zarutska i Charlie Kirk són dos casos molt diferents d’una situació de violència que es percep a occident, totalment inacceptable i que caldrà combatre sense fissures, ja que en ambdós casos exposen una realitat (excepcional, evidentment) que no ens podem permetre, com és la por a expressar-se o viure.

Sigui quin sigui el postulat polític de cadascú, els fets d’aquestes últimes setmanes derivaran en conseqüències que caldrà analitzar i que, possiblement, portaran a protestes, homenatges i, fins i tot, debats polítics acalorats o decisions controvertides, tot per intentar revertir una realitat excepcional però incòmode, i sobretot una petició, la de poder viure en pau i sense por, quelcom que occident valora i vol tornar a tenir.