S'ha normalitzat que pel fet de ser dona haguem de vigilar en tot moment, caminar pel carrer a pas ràpid, agafar les claus amb força, entrar a casa i respirar a fons

Miro el telenotícies i cada dia tinc més por. Amb algunes coses la societat ha avançat molt, afortunadament, però massa sovint veig que en alguns àmbits hem tirat algunes dècades enrere. I hem acabat normalitzant fets que són autèntiques barbaritats. Assetjament sexual. Violència domèstica. Episodis de delinqüència al meu poble. A vegades, tinc la sensació que és la pel·lícula que mai s’acaba. Vagi on vagi i parli amb qui parli, sempre apareix algú que em recorda que viu amb por. I no hauria de ser…