Les vacances són només una petita part del meu dia a dia i dels 365 dies de l’any. A vegades, tinc la sensació que la gent treballa, i molt, durant l’any només amb l’objectiu de fer vacances

En les meves converses de les últimes setmanes, tothom em pregunta on vaig de vacances aquest any. De fet, és molt possible que m’ho preguntin per, al saber la meva resposta, explicar-me que ells viatjaran a un lloc extraordinari i que s’emporten els tres fills i el gos. A vegades penso que les converses de tots nosaltres es basen en el “i jo més”. Fixem-nos-hi. Quan algú explica una anècdota o una experiència no sempre positiva, sempre es trobarà amb algú que li digui que ell va passar una cosa similar. Hauríem d’aprendre que quan diem una cosa a algú no els estem fent cap pregunta, els hi estem explicant perquè ens ajudin i perquè ens entenguin. No necessitem saber tots els problemes dels altres, només volem una mica d’empatia! A vegades, la vida no ens l’hem de complicar tant i l’únic que volem és que ens estimin i ens comprenguin. Vivim en un món cada dia més digital i això vol dir que, amb menys d’un minut, podem accedir a qualsevol informació a internet i també podem assabentar-nos de quin destí han triat per les vacances els nostres col·legues, veïns o coneguts. I ja no parlem de les xarxes socials, que portades d’una forma excessiva poden tenir un efecte negatiu en la nostra estabilitat emocional. Penso en les noves generacions i en tots aquests nens que amb menys de 5 anys ja tenen accés lliure a un telèfon mòbil i la majoria de pares ho veuen normal. La infància és per gaudir-la, per jugar al pati de l’escola, per no haver de preocupar-se per res i per tenir unes normes de comportament que els facilitaran el pas a la vida adulta. No és res més que això. No és un telèfon mòbil, no és una rebequeria a un restaurant ni tampoc és donar-los tot el que demanen. Obro Instagram. Casaments espectaculars, nens preciosos i unes vacances a les Maldives lluint uns cossos d’escàndol. Això és el que em trobo quan veig aquesta aplicació, i si no fos perquè soc bastant madura i molt segura del que vull i del que soc, ara em sentiria malament escrivint aquest article al sofà de casa i m’acabaria comparant amb tothom. Soc la primera que desitja fer vacances, desconnectar de la rutina diària i marxar uns dies per veure altres coses i altres mons. Però les vacances són només una petita part del meu dia a dia i dels 365 dies de l’any. A vegades, tinc la sensació que la gent treballa, i molt, durant tot l’any només amb l’objectiu de fer vacances i marxar tan lluny com pugui. Quin sentit té la vida si no gaudim res del que fem i l’únic objectiu és arribar a la primera setmana d’agost per anar de vacances i gastar molt més del que hem ingressat? Si l’únic que esperem és arribar a l’estiu per poder marxar ben lluny vol dir que en realitat no estem satisfets amb el nostre dia a dia i busquem una via d’escapament, com si les vacances fossin una recompensa. Estudia. Treballa. Aprèn. Gaudeix. Aprofita la vida. I sí, fes vacances si així ho desitges, però no deixis que això domini el teu dia. La vida és molt més que una platja paradisíaca.

Les vacances són només una petita part del meu dia a dia i dels 365 dies de l’any. A vegades, tinc la sensació que la gent treballa, i molt, durant l’any només amb l’objectiu de fer vacances

Viure per fer vacances