Estaria bé que tots ens féssim a la idea que llegir titulars i comentaris a les xarxes no és estar informat. I que opinar no és sinònim de conèixer

Què ens ha passat com a societat perquè llegir la paraula vulnerable ens faci pensar abans en una amenaça que en una persona que necessita ajuda? La setmana passada vam publicar que Manlleu impulsava un projecte d’habitatges per a persones vulnerables. Immediatament, a les xarxes van començar a aparèixer comentaris carregats de recels i odis. El text de la notícia explicava que era un projecte de Sant Tomàs, Osonament i la Fundació Hospital Sant Jaume. Els prejudicis van guanyar un cop més la partida a la informació. És allò que s’anomena biaix de confirmació, que consisteix a interpretar la realitat perquè encaixi amb allò que ja pensem.

Segur que una part de culpa la té l’administració, que sovint utilitza un llenguatge genèric i eufemístic, i també els mitjans de comunicació, que acabem reproduint-lo. Però una cosa és no entendre una informació i una altra és aprofitar-se deliberadament dels prejudicis. A mesura que es vagin acostant eleccions –les generals, el 29 de novembre, i les municipals, el 23 de maig– qualsevol conflicte veïnal o projecte social pot convertir-se en una oportunitat per explotar els prejudicis i i la por, i obtenir-ne rèdit polític.

Estaria bé que tots ens féssim a la idea que llegir titulars i comentaris a les xarxes no és estar informat. I que opinar no és sinònim de conèixer. Vulnerable té l’arrel en el llatí vulnus, que significa ‘ferida’. La vulnerabilitat no defineix una persona, sinó una situació en què qualsevol de nosaltres es pot trobar algun dia. I hem arribat a la paradoxa que, en lloc de protegir les persones que poden ser ferides, hi ha qui les veu com una amenaça. O, encara pitjor, qui aprofita aquesta por per guanyar vots.