Xarnegos!
“–Veniu aquí, xarnegos, més que xarnegos –els amenaçàvem des de la distància, els dits enrampats de tant aferrar una pedra–. Són uns xarnegos acabats. No sabíem què volia dir aquella paraula. L’havíem après perquè sí, però sortia dels nostres llavis amb un dring exòtic que…
Contingut exclusiu per a subscriptors
Si ja ets subscriptor, inicia sessió o registra't