Una tragèdia com la de l’AVE a Urda exigeix el màxim respecte a les víctimes i calma i rigor

M’encanta com en Garriga comença cada dia La tarda de Catalunya Ràdio. Imagineu que, ara mateix, l’esteu escoltant. Imagineu que són les 4 en punt de la tarda i sonen els senyals horaris radiofònics. Després, immediatament, entra una seqüència sonora pa, pa, pa, pa... Quatre cops potents. I ell diu una paraula. És la paraula del dia. Una mena d’editorial del programa amb una sola paraula. Que no només diu sinó que també defineix. I, després, arrenca el programa, amb la mateixa frase cada dia: “Benvinguts a la millor hora del dia! Aquí, Francesc Garriga.” Avui, arran de l’accident ferroviari d’Urda, a Toledo, a mi me’n ressona una, de paraula: xusma. Definició: conjunt de gent vil, que és gent menyspreable pels seus baixos sentiments. Una tragèdia d’aquestes característiques exigeix, d’entrada, el màxim respecte per les víctimes i les seves famílies. Exigeix calma i rigor. I em va sorprendre que només 10 minuts després de l’accident, cap allà les 9 del matí, ja es busqués determinar-ne les causes amb urgència. Em va sorprendre que es busqués, de seguida, assenyalar amb quatre arguments el responsable o els responsables de la tragèdia. I em va sorprendre, també, que es filtressin els àudios entre el centre de control i els maquinistes dels instants previs al xoc. Sobta com s’ha assenyalat i determinat, sense gaire miraments, la culpa abans d’hora. Sentenciar els fets abans que els investigadors hagin pogut fer la feina no només és precipitat, sinó que és d’una profunda irresponsabilitat. Com ho és intentar treure’n rèdits electorals. Aprofitar el dolor en benefici propi. Menyspreable. I patètic. I això no significa no poder exigir transparència ni demanar explicacions. Al contrari. Cal fer-ho. Perquè, precisament, demanar responsabilitats és una obligació democràtica essencial. Però mai amb pressa. Una democràcia ferma no examina la responsabilitat dels seus polítics per la rapidesa amb la qual s’assenyalen, s’acusen i es trinxen sinó per la solvència amb la qual actuen. O sigui, com ho fan a l’hora d’investigar, resoldre i explicar. Perquè al final, el que exigim els ciutadans és tenir uns serveis segurs i fiables. Saber si el podem agafar a l’hora que toca i, sobretot, si el podem agafar sense por. I les tragèdies, com aquesta, també exigeixen que no s’hi apropin pseudoperiodistes miserables que aprofiten el drama de les víctimes per mostrar-lo a les xarxes socials per sumar visualitzacions i seguidors. Les tragèdies exigeixen a crits que no s’hi apropi aquesta xusma: conjunt de gent vil, que és gent menyspreable pels seus baixos sentiments.

Una tragèdia com la de l’AVE a Urda exigeix el màxim respecte a les víctimes i calma i rigor

Xusma