Amb la figura de Zapatero totalment caiguda en l’àmbit públic, Pedro Sánchez s’està quedant sol mantenint el govern, envoltat de casos de corrupció

Possiblement en el moment que semblava que Pedro Sánchez no podia tenir més fronts judicials oberts, ningú es podia esperar que encara en falta un d’important per venir, com és la investigació judicial contra l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Per primera vegada a la història de la democràcia, un president del govern, en aquest cas expresident, està imputat per un delicte relacionat amb la corrupció, un fet ja de per si d’extrema gravetat, que deixa més tocat que mai l’actual líder del govern Pedro Sánchez.

La situació és de tal magnitud que fins i tot Felipe González, històric dirigent socialista que també havia ocupat el càrrec de president, ja ha demanat la convocatòria d’eleccions anticipades, una petició de la qual està fent bandera el PP d’Alberto Núñez Feijóo, que busca la manera de presentar una moció de censura que Sánchez, de moment sense èxit.

La imputació de Zapatero és un cop duríssim cap a un Sánchez que veu com els darrers dies, no només té imputada a part de cúpula del seu partit, com Santos Cerdán o José Luis Ábalos, sinó que a més a més perd al seu gran mentor, Rodríguez Zapatero, i veu com la policia escorcolla la seu del seu partit, mentre el seu germà i la seva parella viuen procediments judicials que els afecten personalment, també per assumptes relacionats amb la política de l’actual president del govern.

Novament, la UDEF i anticorrupció tornen a ser les paraules de moda als passadissos del Congrés, on la incomoditat dels socis de govern és més que evident i on la imatge del president queda molt tocada, amb un relat cada vegada més feble amb l’allau d’investigacions al seu entorn més immediat, totes relacionades amb corrupció, on només faltaria un paper amb un P. Sánchez per acabar-ho d’adobar, ja que ara mateix és impossible saber fins on arribarà.

El marge de maniobra de Pedro Sánchez comença a ser cada vegada més limitat, amb una taca de corrupció que s’ha estès fins a límits mai vistos al seu voltant, i sota les acusacions també de tenir ocupades altes institucions de l’estat amb companys del seu partit, com seria el Banc d’Espanya, Radiotelevisió Espanyola, el Centre d’Estudis d’Opinió o la fiscalia, on la seva ja famosa frase de “de quién depende la fiscalia” se li ha girat en contra com un boomerang, amb acusacions de tacar la separació de poders.

La caiguda pública de la imatge de Rodríguez Zapatero és també un cop dur per la credibilitat d’un Pedro Sánchez que havia volgut reivindicar la figura del seu predecessor, que actualment es trobava centrat en moviments polítics a Veneçuela, molt criticat pel seu homòleg José María Aznar, pels vincles de Zapatero amb el règim de Maduro, unes acusacions que avui prenen una nova dimensió.

Que d’un escorcoll en el despatx professional de Zapatero n’hagin aparegut, a banda de documents i noms, tota una col·lecció de joies amb un gran valor no fa sinó que intensificar la pressió contra ell mateix i contra un PSOE superat per les circumstàncies, amb massa derrotes electorals a la seva esquena per aguantar aquesta situació, i amb una imatge molt visual i massa greu de fins a quins límits podria arribar la suposada corrupció que ara s’investiga, per part d’un dirigent que sempre s’havia declarat d’esquerres, socialista i progressista. 

De poc serveixen les explicacions tan tènues del partit i del mateix Zapatero, que parlen d’una herència familiar demanant respecte, potser el mateix que no en van tenir cap a altres líders nacionalistes no fa tant, i al que a més, resulta impossible de mantenir un relat on a banda de les joies, han d’explicar les factures d’imports desorbitats, tant per part del mateix Zapatero com l’empresa de les seves filles, famoses en el seu moment per la foto de família amb el president dels Estats Units Barack Obama, tant de governs, com d’empresaris i empreses amb vincles públics.

El cas Zapatero, o cas Plus Ultra, on s’han filtrat missatges a ministres per arreglar la situació de l’aerolínia després de la pandèmia que caldrà determinar quin impacte van tenir, a banda de les comissions rogatòries d’altres països per investigar els fons que rebia l’expresident, un fet que, per cert, no treu cap mena de transcendència com pretén el ministre Óscar Puente sinó que n’afegeix més, és una taca massa gran per l’actual executiu espanyol, que comença a donar símptomes d’acorralament, sense massa arguments pel que podria ser només la punta de l’iceberg de les acusacions contra una figura mediàtica del seu partit, ja que els delictes que se l’imputen de tràfic d’influències, falsedat documental i organització criminal suposen uns fets que taquen no només el seu govern sinó també el de Pedro Sánchez.

Perquè la imputació de Zapatero va molt més enllà d’ell mateix, transcendeix a una forma concreta de fer política que havia reivindicat l’actual president, i que avui ha quedat esmicolada, sumat a l’etern debat al voltant d’una Veneçuela que ja no és el règim de fa uns mesos.

Segurament el PP no podrà articular una moció de censura, ja que la necessitat i proximitat de VOX impossibilita un apropament a altres forces, però seria el moment que Catalunya pogués aconseguir alguns acords rellevants i traspassos de competències, aprofitant una debilitat del govern central mai vista i que costa saber on acabarà, perquè comença a ser una situació que Sánchez podria no poder sostenir massa temps, menys perdent algunes figures del seu partit com González, i on li toca començar a analitzar fins a quin punt està disposat a arribar per mantenir el govern i la situació actual.

Amb la figura de Zapatero totalment caiguda en l’àmbit públic, Pedro Sánchez s’està quedant sol mantenint el govern, envoltat de casos de corrupció al seu voltant mentre el PP fa mans i mànigues per intentar sumar una moció de censura que pugui tornar la moneda als socialistes per la que van presentar contra Rajoy, un expresident que va caure per molt menys que el que actualment vivim amb Pedro Sánchez.