L'independentisme agrairia que els partits catalans anessin de la mà a Madrid durant les negociacions dels pressupostos per aconseguir un paquet de reivindicacions

Abans de vacances publicava un article a EL 9 NOU informant dels problemes que es trobaria qui volgués fer obres en solars o edificis en ubicacions assenyalades com inundables, pel fet de que l’ACA complint el RD 638/2016, imposa abans de fer-les, l’obligació inexcusable d’inscriure tal afectació al Registre de la Propietat. Sense aquest tràmit no hi ha llicència d’obres. Indicava que les propietats podien disminuir de valor amb aquestes notes registrals, comportar problemes a l’hora de vendre, a l’hora de fer hipoteques, assegurances etc., sense que ensems es disposés en la Llei, rescabalar-ho amb disminucions dels valors cadastrals i, per tant, dels càrrecs per IBI, renda, successions etc. Indicava els problemes que podien sorgir en comunitats de propietaris quan un, per exemple el dels baixos, hagués de fer reformes obligades per un canvi d’activitat i es neguessin de manera lògica a tal inscripció que els deprecia els seus immobles, la majoria dels veïns. La resposta de l’ACA no va aclarir gran cosa, ells complien la llei amb rigor, i potser amb satisfacció apujant el grau d’exigència. Ja els vaig retreure que a Manlleu, malgrat donessin instruccions contradictòries als tècnics municipals, no havien ni esperat a l’aprovació del nou POUM per exigir-ho, i és que a la segona ciutat d’Osona, seguim rutllant amb el de 40 anys enrere. Com a única solució per intentar esmenar els trasbalsos que albiro, entenc que he de donar feina als nostres representants al Congrés dels Diputats de Madrid –Rufián, Nogueras i Bel–, donat que tenen prou força per redreçar això en les properes negociacions per aprovar els pressupostos a un debilitat PSOE, malgrat els sap torejar molt bé. Aquí va extracte literal de l’encàrrec fet a tots tres, amb remesa dels articles esmentats. Els indico el que els demano mitjançant la representativitat que ostenten dels seus respectius grups parlamentaris. Mirin, com a ciutadà català compromès, crec que jo i molts esperem dels Grups d’ERC, Junts i PDeCaT, tres nivells d’acció política. A dalt de tot, que a més de les seves respectives orientacions socioeconòmiques, honorin el compromís ferm cap a la independència de Catalunya. Tardi més o menys, com es va dir, tard o d’hora els processos d’autodeterminació acaben en la independència. Aquí ningú entendria que no anessin tots a una. Si busquen camins més curts o llargs, dreceres o vies amples, són possibilistes o utòpics, ja seran els votants els que ho valoraran saltant d’un partit a l’altre, perquè dubto que els apallissats físicament i moral un primer d’octubre i els dies que seguiren, canviïn mai la seva arrel independentista. Probablement ni es quedaran a casa. Sempre hi ha el recurs de la famosa pinça al nas. En el nivell del mig, crec que podem entendre, i per tant suportar, que malgrat aquesta mateixa finalitat màxima compartida, en les conteses electorals (menys comprensible en l’àmbit dels governs de coalició), vostès es disputin aferrissadament els vots dels ciutadans. Hem d’esperar i alliçonar aquests ciutadans perquè ho entomin i això no els suposi desafecció de l’objectiu principal anterior. Aquestes baralles diàries, que potser podrien dissimular un xic, esbombades per la premsa, tant la interessada que tot ens vagi malament, normalment d’allà, com la més neutre d’ací, ens fan mal, però els catalans som resilients. Però en un tercer nivell, el que afecta el dia a dia dels ciutadans, crec que aquests agrairien, i refermarien el seu compromís en el primer nivell i amb tots els seus partits, si actuessin d’acord en una mateixa direcció si consideren que això beneficia a la ciutadania. Aquesta entesa, a més, de ben segur esvairia desafeccions en desencisats de la utilitat de la política. Gent que pensa que només beneficia en la major part els nuclis tancats dels partits, copsaria que el fet inevitable de fer política també els pot beneficiar, en aquest cas si ho aconsegueixen, esvaint un greuge sobtadament sorgit. És el que els he demanat en el passat i reitero ara, perquè l’obligació que incorpora l’ACA en els seus escrits d’imposar inscriure en el Registre de la Propietat les afectacions per inundabilitat tots els edificis que facin obres a les lleres dels nostres rius per destinar-los a altres tipus d’activitats, els aboca a uns greuges patrimonials perdurables en el temps que depreciaran els seus béns malgrat no tindran de ben segur correspondència en les valoracions a la baixa als efectes impositius locals ni nacionals. Aquest governar mitjançant Reials Decrets, molts dels quals (no és el cas del RD 638/2016) encabeixen un popurri de temes diversos pervertint la funció del parlament, fa però que de la mateixa manera que s’hi anoten obligacions poc pensades com aquesta, es puguin esborrar fàcilment en un altre. Només cal posar-s’hi. Modificar doncs l’article 14 bis.4 crec que aniria a favor d’obra. Que un govern PSOE-PODEM canviï un article lesiu sorgit d‘un govern del PP, hauria de plaure’ls. Ho tenen fàcil si s’hi posen i proposen. Pensin que en aquest popurri legal, la darrera setmana d’agost varen aprovar dins el Projecte de Llei que ens baixa la calefacció a 19 graus, des de les noves quotes d’autònoms, fins a la liquidació final del rescat de les autopistes radials de Madrid. Un mar i muntanya legal de difícil pair. Hi poden haver altres temes que ajudin a muntar un paquet de reivindicacions solidàries, per exemple la R3, el corredor mediterrani i tants d’altres. L’independentisme, la gran majoria dels seus votants, agrairien que anessin de la mà i no es deixessin dividir tant. Seria millor per als catalans que el que ha estat fins ara, ERC votant amb el PSOE quasi sempre, PDECAT de vegades i JUNTS quasi mai. Fins aquí la carta-encàrrec-súplica als nostres representants. Ara a esperar que agermanin objectius pel bé comú i la seva eficàcia possible davant les tombarelles d’un govern de coalició necessitat del seu recolzament. Haurem de seguir informant.

L'independentisme agrairia que els partits catalans anessin de la mà a Madrid durant les negociacions dels pressupostos per aconseguir un paquet de reivindicacions

Zones inundables i l’obligat registre