En Lluís, en Joan i en Queló van a la seva, tenen nou o deu anys, no veuen res, ni la blavor del cel ni el despuntar del verd ni els degotalls de les branques de l’arbre nu crescut a la marguera

Només compro els números que agafen els meus amics i família per evitar allò que, per si de cas els altres s’alineïn, ells s’enriquissin i jo em quedés pobra com fins ara