“Qui de vosaltres ha fet servir alguna vegada el Ventolin™?” Potser encara hi ha adults que no coneixen el nom comercial d’aquest medicament, el salbutamol, un dels tractaments més utilitzats en les bronquitis agudes o en les crisis d’asma. Però quan ho pregunto a infants i adolescents que visito a l’escola o l’institut la resposta és sempre la mateixa: s’alcen un munt de mans i anècdotes perquè ells, o algun germà o un cosí, l’ha hagut de menester perquè “l’aire no els arribava als pulmons”. A Catalunya, prop del 40% dels infants ha rebut un tractament amb un broncodilatador abans dels 2 anys de vida. L’asma, les bronquitis de repetició i altres problemes respiratoris són patologies que ocupen bona part de les consultes de pediatria, especialment quan arriba el fred. No només suposa una càrrega assistencial a un sistema sanitari ja tensionat, és un motiu d’angoixa familiar, d’absentisme escolar (i laboral dels seus cuidadors), de visites a urgències a hores intempestives, als centres d’atenció primària tothora, a les consultes de pneumologia pediàtrica a centres lluny de casa, d’ingressos hospitalaris (aproximadament el 60% de tots els ingressos pediàtrics) i que, en escassos casos malaurats, poden ser fatals. De tots els infants catalans que tenen una mala qualitat de vida relacionada amb la salut, el 75% s’atribueix a l’asma.
L’origen d’aquestes malalties és multifactorial i la predisposició genètica hi juga un paper rellevant, però és l’entorn el responsable de bona part d’aquesta xacra. Al voltant d’una quarta part dels infants catalans viu a una llar amb un progenitor o cuidador fumador; a les nostres consultes de pneumologia pediàtrica el tabac és present en el 40% dels pacients més menuts. Molts infants viuen a llars amb humitats i floridures. A Europa, un de cada tres casos nous d’asma infantil es deu a una mala qualitat de l’aire, i si ens fixem en algunes zones urbanes com la ciutat de Barcelona aquesta xifra puja a un de cada dos. Però la contaminació de l’aire no afecta només grans àrees metropolitanes. A Osona, l’hivern passat observàvem com els ingressos hospitalaris a edat pediàtrica per patologies respiratòries com la bronquiolitis es disparaven l’endemà d’un pic per contaminació per partícules en suspensió (PM2.5), amb nivells mitjans que triplicaven els llindars recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
La contaminació de l’aire pot no percebre’s a la vista, però els danys són ben patents. L’OMS s’hi refereix com “l’assassí invisible”, perquè bona part de les malalties anomenades de la civilització s’atribueixen a una mala qualitat de l’aire. Cada any moren prematurament entre 4-8 milions de persones perquè respiren aire contaminat. CADA ANY. Estem parlant d’una mort cada 13 minuts per processos com el càncer de pulmó o malalties cardiovasculars com l’infart agut de miocardi o l’ictus. Però al certificat de defunció la contaminació de l’aire s’esfuma. La primera mort legalment atribuïda a aquest factor ha estat la d’Ella Kissi-Debrah, una nena britànica de només 9 anys víctima d’una crisi d’asma fatal el 2013 la família de la qual va trigar set anys a obtenir el veredicte d’un tribunal que va confirmar que la contaminació de l’aire havia contribuït “materialment” a la seva mort.
Tanmateix la mortalitat prematura és només la punta de l’iceberg i són múltiples els impactes a la salut relacionats amb la mala qualitat de l’aire. La primera pipada d’aire contaminat de la vida s’esdevé de fet abans del naixement, a l’etapa intrauterina, amb un augment del risc d’avortaments espontanis, de néixer en un part prematur o amb un baix pes al néixer. Aquesta exposició durant l’embaràs impacta no només el sistema respiratori del futur nadó, sinó particularment el cervell. L’exposició durant l’embaràs i els primers anys de vida s’ha relacionat amb problemes en el neurodesenvolupament, amb un major risc de problemes de salut mental i de trastorns com el de l’espectre autista. Els infants que van a escoles amb una pitjor qualitat de l’aire relacionada amb el trànsit motoritzat presenten un pitjor rendiment cognitiu, menor memòria de treball, menys atenció i en general, més dificultats per a l’aprenentatge. Això situa la contaminació de l’aire no només com un neurotòxic per als cervells immadurs dels més petits, sinó una situació d’inequitat i de manca d’oportunitats. Els infants que viuen a barris o assisteixen a escoles amb mala qualitat de l’aire tenen menys probabilitats d’assolir tot el seu potencial cognitiu que els ha de brindar felicitat i prosperitat futura. I si ho escalem a nivell poblacional, perdem intel·ligència col·lectiva i ments talentoses al mateix temps que engruixim la franja de persones amb discapacitat intel·lectual i de dependència funcional.
Els infants són els més vulnerables als impactes de la contaminació de l’aire, però la seva llarga esperança de vida fa que alguns dels efectes triguin anys o dècades a manifestar-se. Comencem a recollir evidències que l’exposició durant els primers anys de vida s’ha relacionat amb problemes com el càncer pediàtric però també amb malalties que apareixen a l’edat adulta com la diabetis, l’ictus o altres malalties cardiovasculars. Problemes neurològics més tardans com l’Alzheimer o altres demències s’han observat amb més freqüència a zones més contaminades. La contaminació de l’aire esdevé, doncs, un factor ambiental modificable amb un potencial d’afectar la salut de les persones a totes les edats.
Tenim l’assassí invisible al focus. El 2021 l’OMS ha actualitzat els llindars admissibles a nivells més segurs, i la Unió Europea està fent passos per acostar els límits legals a uns de més saludables. Segons un estudi del 2023 de M. Szymanski i cols., el 80,1% dels professionals sanitaris de l’Atenció Primària d’Osona estan disposats a assolir un grau alt o molt alt d’implicació en la seva vida personal per contribuir a la millora de la contaminació atmosfèrica i el 98,5% creuen necessari ampliar els seus coneixements sobre la contaminació atmosfèrica. Cal que formem més i millor els professionals sanitaris en aquesta matèria, i una societat civil conscienciada aplana el camí. Però bona part del repte cau a l’esfera política. Coneixem les solucions. Molts indrets d’Europa estem experimentant millores en la qualitat de l’aire gràcies a mesures sobre la mobilitat, la indústria, l’energia, l’agricultura o els residus. Els centres educatius i sanitaris poden ser la nau capitana d’una transformació urbana que ha d’empetitir l’espai dedicat al trànsit contaminant, ampliant espais per caminar, pedalar, jugar i badar, escalfant-nos amb sistemes que no generin contaminants a l’aire, renaturalitzant els municipis, enfortint i electrificant el transport públic, amb nous projectes ferroviaris que vertebrin el país, i amb restriccions severes a les cremes vegetals i altres pràctiques agrícoles. La salut que tindrem la respirem avui.