Què hi ha més natural que posar un soc de llenya a la llar de foc per escalfar-nos? Pot ser que allò que hem fet sempre de cremar llenya sigui perjudicial per a la salut? Doncs sí, la combustió de llenya segons en quines condicions pot provocar un empitjorament de la qualitat de l’aire del nostre entorn i de retruc, provocar-nos problemes de salut pel fet de respirar aire contaminat. Per tant, si cremar llenya en una llar de foc pot provocar un empitjorament de la qualitat de l’aire podem deduir que cremar biomassa contamina. I és aquí, quan simplifiquem el discurs i pretenem donar missatges inequívocs i sense fissures on, com sempre, ens equivoquem. Vivim en una època de blancs i negres, i en aquest cas, com en gairebé tots, és en els matisos del gris on trobem respostes.
Per tant, cremar biomassa contamina? Una pregunta amb tres paraules, cremar, biomassa i contamina... parlem d’aquestes paraules.
Cremar, qualsevol procés de combustió genera una sèrie d’emissions a l’atmosfera, emissions produïdes pels combustibles que estem cremant i emissions degudes a la qualitat de la combustió. Centrem-nos en aquestes segones. Per tal de minimitzar les emissions, cal que la combustió sigui el més correcta possible i, per tant, cal que el sistema amb què fem la combustió permeti un bon control de l’entrada d’aire, de la temperatura de combustió, del temps que es manté el gas creat per la llenya combustionant... Veiem doncs que una bona combustió requereix que una sèrie de paràmetres estiguin ben controlats, i només aquest factor ja ens fa veure que no cremarà amb la mateixa qualitat una llar de foc oberta, on el control de l’aire que entra és totalment inexistent, que una caldera automatitzada que mesuri la quantitat d’oxigen que surt per la xemeneia i vagi adaptant contínuament la quantitat aire que agafa per provocar la combustió. Per tant, aquí tenim el primer matís a tenir en compte, quan parlem de cremar, la primera pregunta que hem de fer-nos és amb quin sistema cremem? Cremem amb una llar de foc oberta, tancada, amb una estufa sense regulació, amb una estufa amb regulació, amb una caldera manual, amb una caldera automàtica... sens dubte, la resposta a la pregunta canviarà segons si utilitzem un sistema o un altre.
Biomassa, quina quantitat de conceptes engloba aquesta paraula! Centrant-nos només en biomassa d’origen vegetal, que de per si el concepte no es restringeix només a això, tenim infinitat de productes amb composicions físico-químiques diferents que s’acullen a aquest nom. A part de la composició físico-química hi ha també la mida, no és el mateix cremar peces petites i uniformes que grans i de diferents mides. Per exemple, és molt més fàcil que es pugui realitzar una bona combustió cremant pèl·let que no pas cremant troncs. El pèl·let té una mida homogènia, una humitat baixa i homogènia, per tant, generar unes condicions òptimes per a la seva combustió dins l’equip serà més senzill que no pas si cremem troncs on dins cada peça hi haurà diferents composicions, humitats... Per tant, el segon canvi a la pregunta inicial hauria d’incloure quin producte concret cremem? Afegint aquest matís trobaríem diferències molt importants en la resposta.
Contamina, l’última paraula i la que més ens preocupa per l’impacte que té en la nostra salut. Idealment el resultat d’una combustió és CO2 + H2O, on tret de l’impacte del CO2 amb l’escalfament global no tindríem més problemes. La realitat és que les combustions no són ideals, i en funció de la composició del combustible que cremem el resultat de CO2 + H2O anirà acompanyat d’altres components intrínsecs en el combustible que cremàvem. Per tant, el tipus de contaminació també canviarà en funció del combustible i la qualitat de la combustió, podent tenir aquesta contaminació impacte sobre el clima, el medi ambient, la salut... Veiem, doncs, també, que hauríem de concretar la primera pregunta per poder donar una resposta rigorosa.
Així doncs, veiem que per obtenir respostes concretes i rigoroses cal que realitzem les preguntes de la mateixa forma, concreta i rigorosa. Cremar troncs de pi amb escorça amb una humitat del 40% en una llar de foc oberta empitjora la qualitat de l’aire del nostre entorn? Aquesta pregunta permetria donar una resposta prou concreta com per ajudar-nos a prendre accions per millorar la qualitat de l’aire, per exemple.
Fent palès que la casuística és complexa i que cal buscar solucions per cremar biomassa forestal per ajudar a la gestió dels nostres boscos alterant el mínim possible la qualitat de l’aire, algunes recomanacions que em permeto realitzar per fer compatible les dues accions són les següents.
- Substituir calderes que cremin combustibles fòssils per calderes de biomassa en entorns industrials. Són calderes de major potència, amb major grau d’automatització i subjectes a normatives de control d’emissions amb valors límits d’emissió. És a dir, l’administració té a les seves mans regular segons requereixi cada ubicació.
- Seguint amb el mateix raonament i ja en l’àmbit residencial i de calefacció i aigua calenta sanitària, la recomanació seria plantejar solucions col·lectives. Les xarxes de calor, per exemple, ens permeten anul·lar centenars o milers de sistemes de calefacció individuals i concentrar-los en un sol punt. D’aquesta forma es permet obtenir major control tant del combustible que s’utilitza com del control de les emissions que es produeixen.
- Cal recordar que a partir de 500 kW (una potència ja una mica gran) les calderes estan subjectes a realitzar mesures d’emissions i al compliment d’uns valors límit. En molts casos, per complir-los ja han de portar filtres que ajuden a millorar les emissions.
- Per tant, la recomanació que em permeto fer és concentrar el consum de biomassa en calderes grans, subjectes a controls d’emissions, i en cas d’utilitzar estufes o calderes petites, procurar que aquestes compleixin amb la directiva d’ecodisseny i s’utilitzin només combustibles acceptats per l’equip. Així, podrem fer compatible la combustió de biomassa forestal i no empitjorarem la qualitat de l’aire. Perquè sí, es pot cremar biomassa sense contaminar.