Per avançar cap a una activitat ramadera més sostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social, un aspecte clau és millorar certs punts de la cadena de valor que contribueixen a la generació d’emissions gasoses a l’atmosfera. Fa temps que el sector treballa en el desenvolupament de solucions innovadores per afrontar aquest repte. Reduir les emissions, però, no es pot deslligar d’altres estratègies en el seu camí cap a la circularitat, aprofitant les oportunitats que ofereix la bioeconomia. Aquest és un repte complex que requereix una visió integral i una resposta des de múltiples perspectives.

La intensificació i especialització constant de la producció ramadera porcina en territoris concrets ha conduït a un augment dels volums de dejeccions (purins) que cal gestionar correctament. Aquests purins són una font d’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH) com el metà (CH4), el diòxid de carboni (CO2) i l’òxid nitrós (N2O).

Una de les principals emissions gasoses lligades a les activitats ramaderes és l’amoníac, que, tot i que no està considerat un GEH, afecta directament i indirectament el medi ambient i la qualitat de l’aire en territoris com la Plana de Vic. L’amoníac, un cop alliberat, pot reaccionar amb compostos presents a l’atmosfera com els òxids de nitrogen o el diòxid de sofre, i formar partícules fines en suspensió que contribueixen a augmentar la contaminació atmosfèrica. A més, aquestes partícules també poden absorbir la radiació solar i contribuir així a l’escalfament global de manera indirecta, sumant el seu efecte al dels GEH.

L’origen d’aquests compostos dins la cadena de valor del sector ramader el trobem associat principalment a l’allotjament dels animals, a les formes d’emmagatzematge de les dejeccions i en com es porta a terme l’aplicació d’aquestes dejeccions al camp en forma de producte fertilitzant.

Com qualsevol activitat industrial, la ramaderia es troba sotmesa a un llistat de normatives lligades a la limitació, supervisió i control de les seves emissions. La major part d’aquestes normes són de caràcter supranacional, tot i que també existeixen compromisos internacionals, que Espanya ha subscrit i que ha de complir la seva aposta ferma per aconseguir un medi ambient més saludable.

Les directives d’emissions van marcar el compromís de la reducció d’amoníac del 3% a partir de 2020, i un 16% a partir del 2030. El nou Reial decret del sector porcí (RD 306/2020) descriu diferents estratègies per tal de reduir les emissions de GEH en les explotacions porcines, ja siguin noves instal·lacions o granges ja existents.

Per tal de reduir les emissions de GEH i amoníac de les explotacions ramaderes es poden diferenciar quatre estratègies a diferents nivells d’actuació: canvis nutricionals dels animals, millores en els seus allotjaments, canvis en els sistemes d’emmagatzematge de dejeccions i optimització del sistema d’aplicació a camp.

Ajustar l’alimentació dels animals a les seves necessitats és una de les principals pràctiques per reduir emissions en les explotacions ramaderes. Per exemple, l’alimentació multifase, on la tipologia de pinso s’ajusta en funció de l’edat dels animals. D’aquesta manera es redueix el contingut de proteïna bruta i d’urea excretada, cosa que permet obtenir reduccions d’emissió d’amoníac del 25-30%. Aquesta estratègia de reducció en origen a partir de canvis nutricionals ja és una pràctica habitual a les explotacions ramaderes porcines.

Els canvis en el disseny dels allotjaments dels animals i la tipologia de les fosses també tenen un paper important en la reducció d’emissions d’amoníac i de GEH. Per exemple la modificació dels engraellats de les naus (situats sota els animals) i l’aplicació de canvis en els sistemes de drenatge del purí cap a les fosses d’emmagatzemament interior.

Respecte als sistemes d’emmagatzematge de purins, una de les pràctiques més senzilles és el buidatge freqüent de les fosses de manera diària o setmanal, sempre que la capacitat d’emmagatzematge exterior a les naus ho permeti. Quan el purí es troba emmagatzemat en basses exteriors és quan es poden implementar algunes de les millors tècniques disponibles per minimitzar emissions. Aquestes tècniques inclouen el cobriment de basses mitjançant cobertes rígides o flexibles, materials lleugers flotants, peces geomètriques flotants o argiles flotants. També es poden acidificar els purins de la bassa per reduir les emissions.

Finalment, una de les principals fonts de generació d’emissions i de males olors és l’aplicació del purí com a recurs fertilitzant. Fins a l’any 2021 l’aplicació de purins es duia a terme mitjançant sistemes de ventall, però aquesta pràctica ja no està permesa perquè promou la pèrdua i volatilització de nitrogen, i a més això incentivava les males olors. Actualment, es disposa de sistemes de distribució per a l’aplicació localitzada en superfície (mànegues, tubs penjants o bandes) o en profunditat (injectors) per minimitzar les emissions a l’atmosfera.

La transició cap a una ramaderia porcina més sostenible implica adoptar solucions que redueixin emissions amb un enfocament integral. Les estratègies inclouen ajustos en la nutrició, optimització de l’allotjament i millores en la gestió de purins per transformar-los en recursos útils, tot aprofitant la bioeconomia. Aquest conjunt d’accions, impulsades per regulacions estrictes, apunta a reduir l’impacte ambiental del sector, millorar la qualitat de l’aire i avançar cap a una producció més circular i innovadora, alineada amb els objectius de sostenibilitat globals.