En el marc de l’assignatura d’Estadística i Big Data del grau de Periodisme de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, vam realitzar el curs 2023-2024 una enquesta en format digital amb un doble objectiu: estudiar els coneixements que té la població sobre la contaminació atmosfèrica i, alhora, recollir les seves opinions i percepcions. Van respondre el qüestionari 338 persones, i si bé el mètode de recollida de dades no garanteix una representativitat de la mostra respecte al conjunt de la ciutadania osonenca, sí que permet copsar tendències.

La primera premissa era conèixer la valoració de la qualitat de l’aire del municipi de residència, amb una opinió no massa satisfactòria: en una escala d’1 (molt dolenta) a 7 (molt bona), la mitjana de respostes es va situar a 4,12, just per sobre del 4 que representaria l’aprovat. No obstant això, emergia una clara diferència per part dels osonencs, que suspenien amb un 3,27 la qualitat de l’aire que respiren. La mostra coincidia a col·locar aquesta problemàtica al nivell de la sequera, l’habitatge, el canvi climàtic, la corrupció i el frau, la guerra, la inseguretat, l’atur i la immigració.

L’enquesta va incloure també preguntes enfocades a esbrinar el grau de coneixement de les causes de la contaminació de l’aire, les seves conseqüències i els sistemes mitjançant els quals s’informa la ciutadania. En general, els participants van identificar correctament els principals factors que destaquen els experts –com ara el trànsit rodat, la crema de biomassa i restes agrícoles, l’orografia, el clima o els purins–, però desconeixien els efectes més descrits en termes de salut.

Pel que fa a alertes i sistemes d’informació, no ha sigut fins als últims temps que els mitjans de comunicació han posat la banya en la mala qualitat de l’aire, la qual cosa no contribuïa a la difusió dels estudis dels experts. Un 48% dels enquestats van respondre que estan al cas que els nivells de contaminació de la Plana de Vic són similars als de ciutats de l’Índia i la Xina. Això vol dir que la majoria, tot i que per poca diferència, o no ho sabien o directament ho negaven. A l’hora d’informar-se, el mètode més emprat eren els mitjans de comunicació (69% de la mostra), els canals institucionals dels ajuntaments (49%) i les aplicacions mòbil (38%), amb Aire.Cat i Apple Weather com a més citades.

L’enquesta es va interessar en últim terme per la preocupació que genera la contaminació atmosfèrica, la responsabilitat de gestionar-la, l’eficiència de les iniciatives municipals i les accions que estarien disposats a realitzar els participants a fi de pal·liar-la. I es va demostrar que la mala qualitat de l’aire concerneix: d’una escala d’1 (gens de preocupació) a 5 (molta preocupació), la mitjana de la mostra es va situar a 4,17, molt per sobre del punt mitjà. La preocupació era de nou més alta entre els osonencs (mitjana de 4,35) que entre la resta de catalans (3,94).

Les respostes sobre l’atribució de responsabilitats van variar segons el subjecte proposat. Tant és així que només emergia una diferència significativa entre els ciutadans, considerats poc responsables, i les institucions, a les quals s’atorgava responsabilitats en grau molt similar (de menys a més responsables: el Govern de l’Estat espanyol, els ajuntaments, la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya). Un 76% dels enquestats van coincidir que les institucions no prenen prou mesures per garantir la qualitat de l’aire, i a la pregunta de si trobaven efectives les polítiques dels seus ajuntaments els resultats no van ser en cap cas positius: només un 3% van respondre afirmativament, un 41% desconeixien què es fa al respecte, un 21% manifestaven dubtes, un 10% asseguraven que el seu consistori no té cap pla en actiu i un 25%, que les accions no són eficients.

I en posar la lupa sobre ells i preguntar-los què estarien disposats a fer per revertir la contaminació atmosfèrica? Segons els resultats, un 90% del participants canviaria de proveïdors energètics en pro de fonts renovables, un 85% potenciaria el consum de quilòmetre zero, un 77% renovaria la caldera i un 71% faria ús de mitjans de transport sostenibles. Els principals esculls per no adoptar mesures com aquestes són econòmics (ho esgrimien el 49%) i logístics (41%).