La primavera de l’any 2019, Osona va patir un seguit d’episodis continuats d’ozó. La situació va preocupar ciutadans d’arreu de la comarca i, per aquest motiu, van decidir organitzar-se en una trobada per discutir el que estava passant. A la reunió hi van assistir al voltant d’una vuitantena de persones, que van veure la necessitat d’engegar una iniciativa per frenar la problemàtica. Calia posar l’atenció en la contaminació atmosfèrica de la zona. Així va ser com va néixer Osona Respira, la plataforma per a la defensa d’un aire net a la comarca.

“L’ozó sempre ha estat molt oblidat, perquè entre cometes sembla que és quelcom que ve de Barcelona i que no s’hi pot fer res”, explica Fermí Tanyà, membre de la iniciativa ciutadana i activista pel medi ambient. Tal com afegeix, però, “aquesta concepció és realment errònia”. Aleshores, amb l’objectiu de demostrar el contrari, el 27 de setembre de l’any 2019, la plataforma va organitzar un acte multitudinari a la plaça Major de Vic, amb la participació de diverses entitats i escoles. L’esdeveniment, programat al final de la Setmana de la Mobilitat Sostenible, va significar l’arrencada definitiva del projecte, que es va constituir com a grup de treball amb l’objectiu de dialogar amb l’administració pública.

Per assolir el propòsit, treballen en reunions mensuals, amb un nucli reduït de persones. Tanmateix, la plataforma acull el suport de tothom que s’hi vulgui adherir. De fet, a principis d’aquest any, es van organitzar dues trobades obertes a tothom, després que la iniciativa es refredés un cop passada la pandèmia de la covid-19. “L’objectiu principal era captar l’atenció de ciutadans preocupats per la qualitat de l’aire” detalla Tanyà, i, així, “renovar forces per donar un nou impuls”. Segons apunta, des d’aleshores s’hi ha adherit gent de cooperatives energètiques i també personal del món mèdic i associatiu.

“La intenció és que es declari Osona com a zona catastròfica per la contaminació de l’aire”

A partir d’aquest rellançament, Osona Respira ha començat a fer gestions directament amb el Consell Comarcal, per facilitar el diàleg amb els diversos ajuntaments de la comarca i, d’aquesta manera, accelerar el procés. “D’accions dutes a terme fins al moment, però, n’hi ha poques, perquè per ara el que ens està costant és que els ajuntaments ens facin cas”, destaca Tanyà. De totes maneres, les propostes sobre la taula són moltes. Per aquest motiu, “la plataforma s’està posant al dia amb la normativa legal, per veure què s’està deixant fer que no s’hauria de deixar fer”, per a després comunicar-ho i buscar solucions.

En aquest sentit, Tanyà posa especial èmfasi en les accions preventives. “Ens trobem que, de tant en tant, passen coses i ningú sap per què succeeixen”, planteja. Per exemple, els hiverns i estius de cada any es presenten episodis amb nivells alts de contaminació atmosfèrica, però quan s’arriba al principi d’ambdues estacions ja no s’és a temps de frenar els pics. És el que va passar l’hivern passat als municipis de Manlleu i Roda de Ter, on es van registrar episodis de contaminació de partícules agressives que superaven els nivells de la Xina o l’Índia. “La realitat, doncs, és que aquestes situacions passen perquè hi ha una deixadesa a darrere”, reivindica l’activista, insistint en la idea de maniobrar a la inversa.

De cara a l’hivern, i amb l’objectiu d’evitar casos com els de l’any passat, Osona Respira ha centrat l’atenció en les emissions d’estufes de les llars de foc, les calderes d’empreses industrials o les cremes agrícoles que augmenten significativament la concentració de partícules. A la darrera Taula de Qualitat de l’Aire, convocada el febrer d’enguany, la iniciativa ciutadana va incidir en diversos aspectes per veure si era possible subvencionar els canvis de les estufes poc eficients per d’altres amb un rendiment més elevat i de menys emissions. Per facilitar aquesta proposta, el grup va proposar al Consell Comarcal de fer pressió al Govern de Catalunya per tractar la comarca des de l’excepcionalitat: “La intenció és que es declari Osona com a zona catastròfica per la contaminació de l’aire”.

Equip Osona Respira
D’esquerra a dreta, Fermí Tanyà, Josep M. Vicente, Joan Domínguez, Anna Rodríguez i Eva Castan, membres d’Osona Respira
Marc Sanyé

D’altra banda, la plataforma també reclama una millora en la comunicació, sobretot durant els episodis més agressius de contaminació atmosfèrica. Segons puntualitzen, “per llei, els ajuntaments estan obligats a comunicar a la població quan s’excedeixen els llindars dels diferents contaminants, però molts s’agafen l’obligació per la part menys restrictiva”. Fa un any, l’Ajuntament de Vic va començar a dur a terme aquesta praxi i, en conseqüència, Osona Respira insisteix que siguin tots els ajuntaments de la comarca que s’adhereixin a l’acció comunicativa i que la darrera sigui “prou contundent” en relació amb les circumstàncies. “Demanem especialment una comunicació directa a aquelles entitats amb col·lectius vulnerables, com la gent gran o els infants, per tal que puguin canviar les activitats que duen a terme en cas d’avís”.

En relació amb la demanda, que fins al moment no ha rebut resposta, Osona Respira busca alhora alimentar el coneixement en termes de qualitat de l’aire entre la ciutadania. Per incidir en la qüestió, Tanyà extrapola la problemàtica a escala europea, que quantifica el nombre de morts prematures per contaminació atmosfèrica. Igualment, assegura que no cal distanciar-se d’aquesta realitat. De fet, a les comarques de la Garrotxa i Osona s’està engegant un estudi per valorar els efectes que pot tenir la contaminació en la salut infantil, una acció més que defensa la plataforma.

La idea és remoure consciències mitjançant la divulgació i reforçar, així, la pressió política: “Al capdavall, veiem moltes vegades la notícia de contaminació a Europa, però si a Osona som un dels tres punts més contaminants d’ozó, potser ens hem de començar a creure que tot plegat té uns efectes directes a la població”.

La Plana de Vic, des de la magnífica atalaia que suposa el santuari de Bellmunt.
En aquesta fotografia, del gener passat, s’hi veu perfectament la capa de contaminació
Josep Maria Costa Casas