Els problemes invisibles no existeixen. O ho sembla, que no existeixen. Perquè, encara que no els veiem, hi són. Això és el que passa amb la contaminació atmosfèrica. Un problema gruixut sobre el qual no hi ha prou consciència. Perquè no es veu. Per això els nens, quan tenen por, es tapen els ulls. És una estratègia psicològica de defensa. Amb la pol·lució de l’aire passa una mica el mateix. I no es poden tancar els ulls. Ni girar-s’hi d’esquena. Al contrari, és un problema –quina paraula tan lletja– que s’ha d’afrontar: mirar-lo de cara, amb els ulls oberts i des de diferents perspectives.
Això és, precisament, al que vol contribuir EL 9 NOU amb l’edició del monogràfic que tenen a les mans. Són 36 pàgines que desxifren amb arguments un tema que hauria d’ocupar un lloc prioritari a l’agenda política de totes les administracions. Dedicant-hi temps, recursos i espai no pretenem només descriure un problema, sinó també aportar-hi possibles solucions. Aquesta, la de les solucions, també és una missió del periodisme en un temps accelerat.
Tot va de pressa i tot passa de pressa. La informació circula per una autopista de quatre carrils sense peatge. Una notícia tapa l’altra. El que avui és rellevant demà ja no importa. Per això a vegades cal aturar-se. Agafar aire, respirar i reflexionar. De manera pausada. Aquest monogràfic sobre la contaminació atmosfèrica convida a fer-ho. Sovint ens sembla que estem molt informats, però, en realitat, estem molt entretinguts. Informar-se moltes vegades és avorrit. Perquè els temes importants solen ser feixucs. I incòmodes. Com ho és vincular la salut a l’aire que respirem.
Al món cada vegada hi ha més morts relacionades amb la contaminació de l’aire. Quan es planteja aquest tema, un recurs del poder polític és dir que els mitjans sobredimensionen les males notícies. Malauradament, les males notícies es dimensionen soles.
és una mala notícia, però té una cara positiva: la dels col·lectius civils que empenyen per resoldre-ho
El que cal fer és el contrari: concedir espai a les bones. I la de la contaminació atmosfèrica, que és una mala notícia, també té una cara bona. La de col·lectius que empenyen per resoldre-ho. Els moviments civils moltes vegades van per davant de la política. I, des dels càrrecs de responsabilitat, se simplifica el debat. No es pot ventilar el tema resignant-se a dir que les condicions orogràfiques de la Plana de Vic fan inevitable que a Osona hi hagi més contaminació que en altres indrets.
El tema és més complex. S’ha d’abordar des d’una òptica multidisciplinària. I cal fer-ho amb rigor. Per això EL 9 NOU ha buscat firmes d’especialistes en diversos àmbits. Donen missatges que, sumats, permeten fer-se una composició de quina és la situació. Conformar-se amb el diagnòstic, però, seria quedar-se a mig camí. Aquest treball té la vocació, també, d’apuntar possibles línies d’actuació per fer camí. Per avançar de manera serena, sense exageracions però sabent, també, que els problemes si s’abandonen a la pròpia inèrcia sempre tendeixen a empitjorar. Cristina Gallach, que va ser alta comissionada del govern espanyol per a l’Agenda 2030, alertava que estem a la dècada decisiva. I això ho deia el 2022. El temps corre. I ens va a la contra. Cal moure’s. A EL 9 NOU movem fitxa. Aquest tema ens interpel·la a tots. El volem fer visible.