EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

50 anys com un guant

Aquest novembre ha fet 50 anys que va obrir El Guant. Va ser la primera botiga especialitzada en confecció de guants de Vic.

El 9 Nou
30/11/2013

Tothom sap a què respon l’expressió anar com un guant. Molts menys coneixen, en canvi, que darrere aquesta frase feta hi ha una professió artesanal que ja gairebé ha desaparegut: la de guanter. Qui se’n recorda, i molt bé, d’aquest ofici és Concepció Solà, que juntament amb el seu pare, Ramon Solà, van obrir fa 50 anys El Guant, al número 14 del carrer Sant Fidel de Vic.

El 22 de novembre passat la botiga va complir mig segle; la van inaugurar el dia de Santa Cecília de 1963 –casualment, el primer client va ser un exalcalde, Joan Puigcerver (1947-52)–.

El Guant va ser la primera botiga de Vic especialitzada en la confecció de guants; d’aquí el nom. Actualment es fa difícil d’imaginar-se senyors i senyores seient davant del taulell, col·locant el colze sobre un coixí i començant la sessió d’emprova.

“Primer els emprovaves dels quatre dits llargs i després el polze…”, rememora Concepció Solà, que encara conserva, com una relíquia, la màquina de cosir guants original.

Solà havia anat a aprendre l’ofici a Barcelona, a la desapareguda fàbrica de guants Rex, propietat del comte de Godó. Abans d’obrir El Guant, a més, ja havia despatxat a la històrica Alaska, on va fer els seus primers cinturons i alguna bossa de pell, especialitats que també s’acabarien convertint en articles marca de la casa.

El negoci dels guants, que inicialment es completava amb una exclusiva oferta de “bosses de mà de categoria”, no va trigar a prosperar. “Llavors als casaments s’hi anava amb barret i mantellina, i els guants eren un complement imprescindible; avui només es porten guants per abrigar, no per vestir”, reflexiona Solà.

Durant aquells anys, El Guant va arribar a treballar per encàrrec dels grans sastres i modistes de la ciutat, confeccionant cinturons o carteretes per a cerimònies.

Amb el temps, però, van anar canviant els hàbits en la forma de vestir –“la gent ja no es fa els vestits, tot és confecció”– i la botiga es va obrir al sector de la marroquineria en general, adaptant-se a la demanda d’una clientela que han mantingut “molt fidel”.

Precisament, clients i amics estan convocats, aquest divendres a partir de 2/4 de 8 del vespre, a un petit refrigeri per commemorar l’aniversari.

Quan el 1994 va morir el seu pare –alguns recordaran la seva imatge darrere la màquina enregistradora– ja s’havia incorporat al negoci el seu fill gran, Enric Rosés, que fa 14 anys va obrir una segona botiga d’El Guant, a Manlleu, mentre que el seu germà Santi és qui ha acabat assumint les regnes del local de Vic.

“He disfrutat molt amb aquesta botiga i he tingut la sort d’estar molt ben acompanyada per unes dependentes que s’han convertit en part de la meva família”, apunta la Concepció, que encara treu el cap per la botiga quan convé.

Al capdavall, aquest ha estat un negoci que li ha anat com un guant. Un guant que ara és a mans de la tercera generació.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 885 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't