Passat un petit descans després de vuit edicions formant part de l’organització del Ral·li Dakar, el tonenc Joaquim Pim Terricabras encara enguany la seva novena participació en el ral·li més dur del món, però no com a corredor o copilot, sinó com a metge de l’organització. El perfil de Terricabras és difícil de trobar: ell és metge i un gran aficionat als esports de motor, que practica amb freqüència. Aquestes característiques li van obrir la porta, ja fa més de 10 anys, a formar part del cos de prop de 70 metges i infermers que acompanyen a tots els participants en les seves travessies per l’Àfrica, Sud-amèrica i, enguany, l’Aràbia Saudita.
“El meu primer Dakar va coincidir amb l’últim que es va fer al continent africà, l’any 2007, i des d’aleshores vaig participar en totes les edicions a Sud-amèrica fins al 2015, quan ja no m’agradava repetir territori”, explica Terricabras, “però aquest any m’atrau descobrir el que ells anomenen el tercer capítol del ral•li, en un territori totalment desconegut.”
Malgrat formar part de l’organització, Terricabras està en constant contacte amb el terreny. “Jo sempre he treballat en el grup de “rodants”, que recorrem en cotxe el mateix terreny que els pilots, ajudant a qui ho necessiti”, afirma. Tot i haver estat quatre edicions fora de la competició, aquest 2020 hi tornarà com a conductor i responsable d’una de les 10 unitats que trepitgen les mateixes especials que els corredors. “El primer any vaig anar de copilot d’un metge, que em va ensenyar molt, i des d’aleshores soc conductor”, explica, “i tot i que agafem moltes dreceres, ens toca passar per un terreny on habitualment ja han passat tots els participants, i que sol estar molt destrossat”. Però tot i la dificultat i la falta de son ja característica d’aquesta prova, formar part de l’organització és “tot un honor, sobretot quan veus que confien en tu”. I quan a més hi pot participar amb “companys osonencs com els doctors Santi Costa o Pep Oliveras, ja és una experiència única”, diu. Però tota nova experiència porta nous reptes, i l’Aràbia Saudita és “una terra totalment desconeguda”.
“Enguany ens tocarà circular molt de nit, ja que allà es fa fosc abans, però a la vegada esperem que no hi hagi dunes tan tallades com al Perú, que va ser un dels grans problemes mèdics de la passada edició”, afirma Terricabras.
Per davant li queden moltes hores de conducció, una mica de patiment i moltes persones a qui ajudar al llarg de 12 etapes, però segons Terricabras “és un concepte diferent, i tinc molta sort de poder formar part de l’equip mèdic de peu”. I és que, per ell, el més important “són els grans viatges que he pogut fer i tot el que he pogut conèixer i viure amb el Dakar”.
{{ comment.text }}