Alcaldessa agraïda i satisfeta

“Jo de política estava a zero”, admet Loreto Romero, que va ser alcaldessa de Cànoves i Samalús des de 1995 fins l’any 2007. Havia entrat a l’Ajuntament l’any 1991, quan va encapçalar per primer cop la candidatura del PSC.

El 9 Nou
25/04/2015

Loreto Romero va aconseguir un regidor i va integrar-se al govern de Martí Traver com a responsable de Sanitat i Serveis Socials. “Vaig lluitar molt per l’ambulatori. També vam recuperar les festes de la gent gran”, explica Romero, que destaca com la guiava la seva predisposició a ajudar la gent. “Si calia, agafava el meu cotxe i acompanyava gent gran que no en tenia a Granollers si havien de fer algun tràmit”, recorda.

Quatre anys després, va guanyar les eleccions i ja va liderar el govern. Romero es mostra agraïda a la gent del poble que va confiar en ella i li va fer confiança els anys 1995, 1999, 2003 i 2007. També als seus companys de llista. “Ens alguns moments vam passar-ho malament però van ser fidels. Junts podíem amb tot”. I al personal de l’Ajuntament: començant pel d’administració –“les nenes”–, passant pels vigilants municipals i acabant pel secretari, Francesc Serra. També a l’advocat Santiago Saenz, que la va defensar en els litigis judicials iniciats contra ella per veïns del Mirador –la mateixa on vivia i viu encara– per les obres.

Abans de ser alcaldessa, Romero havia treballat un temps netejant les antigues escoles. “Em van dir que era una dona de la neteja pensant que em farien mal i va ser al revés, em va estimular”. Fins i tot, més endavant ella mateixa va decidir jugar amb aquest tema. “Van venir els de la Sexta que buscaven alcaldes amb històries diferents. Un veí de Samalús els va parlar de mi. Em vaig prestar a jugar”. El resultat va ser un vídeo on comparaven a Romero, que ara té 78 anys, amb la Ventafocs.

L’exalcaldessa està satisfeta d’haver aconseguit canviar el poble. Destaca, sobretot, haver obert un nou consultori amb aportacions de la Generalitat i la Diputació, que hi van posar 15 milions cadascuna. “Quan vaig entrar hi havia una habitació sense cap equipament i passava un metge cada 15 dies”. També la nova escola. “Al final em vaig posar la gent a la butxaca”, diu Romero, que el 1999 i el 2003 va obtenir majoria absoluta. Tot i això, “de vegades t’equivoques però sense voler. Sempre he actuat amb bona intenció i demano disculpes si mai he ofès algú”.

UNS ANYS INTENSOS

Els 12 anys a l’alcaldia van ser intensos. “El mateix nervi i la il·lusió et porten”. Des de 2007, però, viu molt més relaxada. Va plegar tot i que havia tornat a guanyar les eleccions. “La idea era que ho deixés al cap d’un any. CiU [amb qui van pactar] volia que ho fes al cap de sis mesos. Al final, jo vaig decidir que me n’anava ja”. Ara assegura que porta “una vida molt tranquil·la”. “Ja vaig córrer prou”, bromeja.
Loreto Romero manté el contacte amb l’actual alcalde José Luis López i els companys del PSC, on milita. “Els ha tocat una mala època perquè ara no hi ha els recursos que hi havia”. Quan va cedir el relleu, li va dir a López que tingués en compte que “el poble és el primer”. Per això, no acaba d’entendre que aquests darrers anys s’hagi discutit tant els ajuntaments sobre la independència. Ella té clar que no la veu. “Espanya és Espanya i tots som espanyols”. Però entén que Catalunya ha de ser respectada. “Defenso Catalunya, que és la terra on visc i la que em dóna de menjar”.

EL MIRADOR

“Va ser una història una mica difícil”, diu Romero quan recorda tota la polèmica generada per les obres a la urbanització El Mirador. Això va fer que els primers anys a l’alcaldia fossin força moguts. “Em veien com una persona petita, humil, sense idees”. Com amb El Mirador (a la foto, la inauguració de l’asfaltat de 1997), recorda que algunes persones van dubtar que pogués fer altres obres com les de La Parellada o La Rosaleda. “No hi havia fanals, quan plovia els carrers s’omplien de fang… Em van dir que no tindria collons. No en tinc perquè sóc dona però constància per posar les coses bé, sí”. Amb el Mirador, agraeix que, fins i tot, veïns li acabessin demanant disculpes.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't