Manlleu. Anàlisi
Manlleu és una ciutat de sorpreses. I, a vegades, també de contradiccions. Si no, no s’entendria que en els últims 20 anys hi hagi hagut fins a quatre alcaldes diferents: Joan Usart (CiU), Ramon Sitjà (PSC), Joaquim Vivas (CiU) i Pere Prat (ERC).
En aquestes dues dècades, el partit que ha ostentat l’alcaldia sempre l’ha perduda als següents comicis amb l’excepció d’ERC, que, amb Pere Prat al capdavant, fa quatre anys va aconseguir revalidar-la amb una majoria abassegadora. El 22-M ERC posa en joc quatre anys de govern en solitari.
Ho fa en un escenari diferent. En primer lloc, pels antecedents: fa quatre anys s’acabava un mandat marcat per un pacte a tres en què ERC havia sumat al seu projecte PSC i ICV i en què els republicans van capitalitzar a les urnes tota l’acció de govern.
Ara, en canvi, ERC ha governat en solitari, per la qual cosa digerirà el bo i el dolent dels últims quatre anys. En aquest sentit cal veure quina traducció té a les urnes la polèmica per la construcció del pàrquing subterrani a la plaça Fra Bernadí. I, en segon lloc, també pel context.
El tram final de l’actual mandat ha coincidit amb la major virulència de la crisi: sempre és més gratificant governar podent dir que sí a tot que haver-ho de fer amb unes tisores a cada mà.
Tot i aquests condicionants, ERC posa com a aval l’experiència de Pere Prat a l’alcaldia i aspira a mantenir el lideratge obtingut el 2003. Tindrà competència de cares noves. CiU, que va passar de 9 regidors el 1999 a 2 el 2007, ha canviat de candidat.
Josep Suriñach s’estrena al capdavant de la federació nacionalista en substitució de Lluís Mundet, amb l’esperança de remuntar el vol. I aspira a l’alcaldia. A més de la de Suriñach, hi ha una altra cara nova: Gerard Isern, que lidera Suport per Manlleu.
La resta de contendents ja tenen experiència municipal. El PP confia en Marisol Morcillo, que es presenta com a candidata dels populars tot i que ja havia estat regidora de CiU amb Joaquim Vivas; Josep Colomer repeteix al capdavant del PSC amb l’objectiu de governar –el PSC va tenir l’alcaldia entre 1995 i 1999–, i Josep M. Anglada torna a encapçalar la llista d’ICV amb la voluntat de recuperar la representació perduda el 2007.
Antoni Sánchez, de la PxC, que fa quatre anys va ser la sorpresa en sumar dos regidors, també repeteix com a número 1 de la formació d’Anglada.
Amb tanta heterogeneïtat, les eleccions poden tenir dues estacions. La primera, el 22-M. Però si, com sembla, l’aplicació de la llei d’Hondt no dóna majories absolutes en el repartiment de regidors –Manlleu passa de 17 a 21 edils–, l’interès se centrarà en la segona estació, la de l’endemà, quan la geometria variable haurà de permetre configurar una majoria de govern. I en aquest punt, hi ha més preguntes que respostes.
Alguns exemples: Pesarà que Prat ja ha governat en el passat amb Colomer i Anglada? Tindrà en compte Colomer que fa quatre anys Prat no va reeditar el pacte? Els acords entre socialistes i convergents al Consell es poden extrapolar a Manlleu? Els pactes dependran només de Manlleu o hi haurà canvi de cromos? Es respectarà que l’alcaldia sigui per la llista més votada? El 22-M, les respostes. O l’endemà.
{{ comment.text }}