Benestar animal: i la presumpció d’innocència de la ramaderia?
El benestar animal no és un concepte nou. Des de l’any 1998, la Unió Europea (UE) treballa per incorporar aquest aspecte en el seu cabal legislatiu. L’any 1998, la UE va transposar a la legislació comunitària la convenció europea de protecció dels animals de granges que reclamava cinc llibertats per als animals. Aquestes llibertats eren: llibertat d’alimentació i ser abeurats, llibertat d’estar còmodes, llibertat de no patir, ser ferits o sofrir malalties, i llibertat de poder tenir el seu comportament normal. L’any 2003, es va fer un pas més endavant i es va incorporar a la política agrària comuna (PAC) aspectes de benestar animal en la condicionalitat dels ajuts. Finalment, l’any 2009, es va incorporar el benestar animal en l’articulat del Tractat de Lisboa. Aquesta evolució legislativa reflecteix la creixent demanda de la societat que els mètodes productius siguin més respectuosos amb el benestar animal. Actualment la UE està preparant una revisió de la legislació de benestar animal. D’altra banda, el Parlament Europeu ja s’ha pronunciat en el si de la comissió competent sobre la idoneïtat d’una etiqueta de benestar animal voluntària. Tanmateix, en el curs d’una audició pública sobre aquest tema, els experts afirmaven que un etiquetatge de benestar animal incrementaria els costos del ramader, costos que no es veurien compensats per un increment de les vendes dels productes etiquetats.
Però què és el benestar animal? En una enquesta de l’Eurobaròmetre de 2015, els espanyols entrevistats consideraven que el benestar animal era “el deure de respectar a tots els animals (incloent els de granja) donant-los una millor qualitat de vida”.
Malgrat aquesta qüestió regulada des de fa temps per la UE, encara avui hi ha diferències d’aplicació de la normativa de benestar animal entre els diferents països de la UE. Per aquest motiu, des de fa anys, els països nòrdics van impulsar la Plataforma de benestar animal per millorar l’aplicació comunitària i fer pressió i per anar més enllà de les exigències de la UE en aquest concepte.
Actualment hi ha oberta una consulta pública, a través de la pàgina web Have your say, sobre la revisió de la legislació de benestar animal. En aquesta consulta, que està disponible en tots els idiomes oficials de la UE, planteja la voluntat de la CE de revisar tres àrees del benestar animal: el benestar dels animals a la granja, el benestar dels animals en el moment del sacrifici i la possibilitat d’establir un etiquetatge de benestar animal.
La participació a aquestes consultes públiques, que inicialment no és fàcil ja que cal una inscripció prèvia, tanmateix, en la majoria de casos, un cop inscrits, són formularis fàcils de completar. El pes de les consultes públiques de la Comissió Europea (CE) cada cop ha agafat més importància per justificar l’acció de la CE, d’aquí la importància de la participació del sector en aquestes consultes públiques.
En la consulta prèvia a l’actual consulta pública, la majoria de participants són ciutadans. Dins d’aquesta categoria, la CE no distingeix entre els ciutadans que coneixen el sector i el maneig dels animals dels que no. Per això, és necessari que el ramader, primer interessat que els seus animals estiguin ben cuidats, participi i pugui contrarestar l’opinió ciutadana influenciada pel ressò mediàtic que tenen reportatges on es mostren males praxis. Cal que el ramader doni a conèixer el seu savoir faire.
El ramader és el primer interessat a produir una carn de qualitat i això és sinònim que els seus animals estiguin en bones condicions. Osona, on la ramaderia és un 92,8% de la producció primària, no pot quedar al marge d’aquest debat, ja que l’evolució d’aquesta legislació serà fonamental per a la seva economia.