Bombardeig a la consciència

Un bombardeig directe a la consciència per fer-se una idea clara de les conseqüències que va tenir el llançament de dues bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki l’agost de 1945.

El 9 Nou
04/03/2015

És l’impacte que es transmet amb dades, fotografies, dibuixos i objectes l’exposició “Hiroshima-Nagasaki. 70 anys de la bomba atòmica”, que fins al 8 de març es pot visitar al Museu de Granollers. El retrat de la destrucció amb dades dóna idea del mal que van fer les bombes: 140.000 morts fins al desembre de 1945 a Hiroshima, una ciutat on vivien unes 350.000 persones i on l’explosió va destruir o malmetre greument el 92% dels edificis. També a Nagasaki: més de 74.000 persones mortes amb un radi de destrucció estès a dos quilòmetres del punt de l’impacte. Les xifres són encara més altes si es té en compte la gent que va morir posteriorment. Sumen 286.818 a Hiroshima i 162.083 a Nagasaki.

Allà on van caure les bombes es va arribar a temperatures de 1.000 graus centígrads i van generar una bola de foc de 280 metres. També impressionants cops de vent (440 metres per segon) i incendis que, en el cas d’Hiroshima, van reduir a cendres 13 quilòmetres quadrats de territori. Amb dades i fotografies, també es mostren els danys a les persones a curt termini: les que estaven fins a 1,2 quilòmetres van morir de forma immediata o en dies posteriors per les cremades i les afectacions directes a òrgans com els pulmons i el fetge. D’altres, van quedar atrapades entre les runes dels edificis i “van morir cremades per la tempesta de foc”.
També a mitjà i llarg termini d’aquells supervivents o les persones que van acostar-se a les dues ciutats per ajudar i van acabar patint greus problemes de salut per la radiació residual de les bombes.

L’impacte als visitants també el donen les fotografies com la d’un cos d’un infant completament calcinat localitzat a 700 metres del punt d’una de les explosions o la d’una nena amb la mirada perduda enmig de persones ferides. També alguns dibuixos que relaten les escenes viscudes ara fa 70 anys.

La potència destructora de la bomba atòmica es veu en els objectes –gairebé tots originals– afectats per les explosions tot i estar a centenars de metres del punt de l’impacte. Ho transmeten una ampolla de vidre deformada, un parell de rellotges completament cremats, un plat amb una substància blanca desfeta incrustada, un crucifix fos o un uniforme i una sabata d’estudiants.

Però l’impacte també és present amb el retrat que l’exposició fa de l’evolució de l’armament nuclear. Aquí les dades prenen protagonisme amb una cronologia que mostra l’escalada en l’armament nuclear de països com els Estats Units, l’antiga URSS, el Regne Unit, la Xina o Israel i, més recentment, l’Índia, el Pakistan i Corea del Nord. També quan s’explica que des de 1945 hi ha hagut més de 2.000 explosions nuclears a la terra, la majoria fetes en proves armamentístiques. Un mapa recompta les 16.000 ogives nuclears repartides pel món, la majoria en mans de Rússia (8.500) i els EUA (7.700) amb un potencial de destrucció molt més elevat que les llençades fa 70 anys. Al final, un mapa del món amb els territoris que s’han declarat lliures d’armament nuclear dóna una mica d’esperança.

LA PREGUNTA

Veu bé l’avançament electoral a Catalunya?

En aquesta enquesta han votat 889 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't