“Vés a collir buines darrere el tren”. Els habitants de l’Esquirol es valen d’aquesta expressió tan curiosa quan es veuen obligats a engegar el seu interlocutor a fer punyetes, a fregar, a dida, o bé a la quinta forca, que serien equivalents. Així ho ha explicat en Joan Mierons, més conegut per tot el poble com en Gori, qui ha estat l’alma mater de la Primera Trobada de Burros del Collsacabra, celebrada aquest diumenge a l’Esquirol dins del marc de la Fira del Mercat i Tastets de la Terra.
“Les buines, és a dir, la merda dels burros –aclareix en Gori– són molt bones per abonar els camps, perquè aquest bestiar només menja verd”. Però això no és tot: Josep Areñas, que cuida els ases de l’Hort de Sant Martí Sescorts, encara va fer un pas més en aquesta lloança a les propietats benèfiques de la femta: “Les buines són un desinfectant natural. Allà on pasturen burros els remugaires no agafen mal als peus”.
A banda dels seus excrements, els burros presenten molts altres avantatges, que permeten apreciar la importància de preservar aquesta espècie: “Si es perdessin els burros”, fa saber en Ramon Vidal, criador d’ases de la raça guarà “ja no hi hauria híbrids”. És a dir, ja no hi hauria mules o matxos, perquè per engendrar-ne a un d’aquests és necessari que “el fill d’un burro cobreixi a una euga bretona perxerona”.
En Pitus és qui cuida els ases de la Serra de Corcó, la casa de referència del Collsacabra en la cria de burros, i il·lustra algun aspecte prou curiós sobre l’aparellament d’aquestes bèsties: “El mascle s’excita molt mossegant les orelles o les potes de la femella, i després li puja al damunt fins que aquesta cau rendida a terra”. “De totes maneres, ara ja no deixaré que els burros muntin les burres en llibertat; els fan massa mal: una mica més i els arranquen les orelles”, afirma.
Tots aquests ramaders, ben cofois davant dels seus ufanosos exemplars de guarà català, van participar en la Primera Trobada de Burros del Collsacabra. En Gori va tenir l’encert d’incorporar a aquesta fira, que ja portava un parell d’anys celebrant-se, una exposició i una passejada de burros del Collsacabra pels carrers de l’Esquirol, acompanyats pels capgrossos de la vila i per un esquirolet gegant. D’entre els actes de la Fira, també val la pena mencionar la pujada al campanar, un concurs que guanya aquell que aconsegueix arribar al capdamunt de la torre de l’església en el mínim de temps possible. El primer classificat d’enguany ha estat en Nil Prat, de quinze anys, que ha assolit un temps de 51,25 segons. Tenint en compte l’estretor de l’escala de cargol per on ha hagut de passar, i la foscor extrema d’alguns trams, potser no només ha de celebrar la victòria, sinó també que no s’hagi romput la crisma.
{{ comment.text }}