Els contes són portes del record. Em porten a un espai segur on tot era possible i la vida no em feia la por que em fa, a vegades, ara

Quan els meus fills eren petits, especialment el gran, llegien moltíssim. Diuen que és normal que a l’adolescència s’allunyin dels hàbits de la infantesa, que s’allunyin de tot, de fet, i per tant la meva esperança de lectora àvida és que hi tornin als llibres. Ho dic així, dramàtica, tot i que no és complert del tot aquest abandonament perquè els llibres de D&D i els de Wattpad van que volen encara, però ja m’enteneu. Quan eren petits els contes eren una afició infinita. Sempre…