El dret a treure i ingressar els diners
Al catàleg de drets i deures li cal un actualització. Per exemple, algú té dret a tenir servei bancari al municipi, com passa amb l’accés a l’educació o a la sanitat? Hi és el dret a poder treure o ingressar diners sense haver de moure’s al municipi veí o sense haver de ser hàbil amb la banca electrònica? No es parla prou dels serveis públics caiguts en els llimbs a causa de la digitalització –en alguns casos– o a propòsit de la digitalització, perquè la tecnologia s’ha estat fent servir com a cortina de fum per amagar reestructuracions de plantilla o processos de concentració l’únic objectiu dels quals són la reducció de costos per aconseguir més beneficis. Són inqüestionables aquests comportaments en entitats privades, però de servei públic? La raó i la naturalesa del seu negoci –els dipòsits de tothom– no signifiquen cap mínima obligació amb la societat?
Des de fa dècades s’ha escampat la desaparició d’oficines bancàries a pobles petits i, a continuació, s’ha patit el desmantellament dels caixers automàtics d’oficines que ja no tenien personal de feia temps. En resposta a aquest fenomen de les entitats financeres, una deslleialtat manifesta cap als seus clients, la Generalitat ha hagut de crear un servei de caixers automàtics que prestarà servei a 19 municipis del Vallès Oriental i el Moianès que, ara mateix, no en tenen cap. Són Campins, Cànoves, Fogars, Gualba, Figaró, Montseny, Sant Esteve, Sant Pere, Santa Maria de Martorelles, Tagamanent, Vallgorguina i Vilalba, per una banda, i Calders, Castellcir, Collsuspina, Granera, l’Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. La Generalitat hi portarà caixers mòbils dos cops al mes.
El cost d’aquesta operació per a les arques de la Generalitat serà d’una mica més de sis milions d’euros i s’atendran 503 pobles arreu del país. Costa d’entendre que d’aquesta solució no se’n faci càrrec al 100% la banca, el negoci que oblida la seva condició de servei públic quan no para de créixer en beneficis, però que, quan van mal dades, és el primer que recorda als governs que l’han de rescatar amb els diners de tothom.