| 16:00
Opinió

En aquests moments, ja s’estan produint canvis sense precedents i irreversibles a escala mundial

Canvi climàtic, el gran repte

El proppassat dia 6 d’aquest mes de novembre, a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, es va inaugurar la 27a Cimera del Clima, en la qual prop de 200 països debaten i tracten d’adoptar mesures per lluitar contra la crisi climàtica. Un dels principals objectius és que els països en vies de desenvolupament i afectats per la crisi climàtica, però que menys han contribuït a aquesta crisi, puguin transformar les seves economies i fer-les resilients a la nova situació de sequeres, monsons, inundacions i pèrdua de recursos i de biodiversitat. Els resultats pràctics de les darreres cimeres no conviden a l’optimisme. Tractarem, en tres articles, d’aportar alguns antecedents sobre aquestes cimeres i coneixements bàsics per entendre millor aquesta crisi climàtica que ens afecta a tots, apuntant algunes de les mesures per a la seva mitigació o fre.

EL MEDI AMBIENT
La part del planeta on es desenvolupa la vida, la humana i la de tots els essers vius, és la biosfera, que comprèn la regió inferior de l’atmosfera, els mars i les capes més exteriors del sòl, on aquest, l’aire i l’aigua interactuen recíprocament amb l’ajut de l’energia del Sol. Sota terra hi viuen animals fins a cinc quilòmetres de profunditat. A l’atmosfera hi ha vida fins a una altura de 8 quilòmetres a les zones polars i de 18 quilòmetres a la zona equatorial. Qualsevol transformació d’una part de la biosfera repercutirà en el seu conjunt; per tant, en la vida. L’ecosistema de la Terra, proposat inicialment per James Lovelock en la seva teoria de Gaia, pretenia explicar l’equilibri natural pel qual el diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle eren compensats per la fotosíntesi d’arbres i plantes que els absorbien. Però els ecòlegs actuals, els científics de l’ecologia, saben que l’equilibri natural no existeix i que l’home pot modificar sensiblement l’estructura dels ecosistemes, cosa que confirmava el catedràtic d’Ecologia Jaume Terradas: “No hi ha equilibri de la naturalesa, sinó molts equilibris dinàmics.”

Però, què és el canvi climàtic? Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), aquest consisteix en una variació de l’estat del clima que pot ser degut a processos naturals o a la activitat humana.

CAUSES DEL CANVI CLIMÀTIC
Hi ha un canvi climàtic natural que pot ser degut a causes externes com la variació de la irradiació o intensitat solar, les variacions de l’òrbita terrestre o els impactes de meteorits de grans dimensions. Causes internes serien: la lenta deriva continental, variacions en l’atmosfera que poden ser degudes a les emissions volcàniques, corrents oceànics, variacions del camp magnètic terrestre, variacions en la massa dels gels sobretot polars o les ja esmentades erupcions volcàniques que, endemés de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, emeten aerosols que afecten els balanços de la radiació solar reflectint i absorbint les de determinades freqüències.

Efecte hivernacle: és el procés pel qual l’atmosfera d’un planeta fa que s’escalfi. Alguns gasos presents a l’atmosfera (vapor d’aigua, diòxid de carboni, metà, ozó, òxids de nitrogen, etc.) permeten el pas de la radiació d’ona curta (visible i ultraviolada), però retarden la sortida de la radiació d’ona llarga (infraroja, o sigui, calor) emesa per la superfície terrestre, i això es tradueix en un augment de la temperatura conegut com a efecte hivernacle, amb les conseqüències que se’n deriven.

De les causes produïdes per l’activitat humana se’n diuen antropomòrfiques o antropogèniques. A l’ensems, són aquelles sobre les quals l’ésser humà pot actuar o lluitar. L’augment de les concentracions de CO2 es deu principalment a l’ús de combustibles d’origen fòssil (carbó, petroli, gas natural) i a la crema de fusta. El diòxid de carboni és responsable del 63% de l’escalfament global a causa de l’activitat humana. El metà és responsable de l’escalfament global antropogènic en un 19%; es produeix com a resultat de la descomposició de matèria orgànica (fuites d’oleoductes, abocadors de residus sòlids o la combustió de biomassa) com també en els sistemes digestius de tèrmits i remugants. Per la seva banda, l’òxid nitrós és responsable del 6% d’aquest escalfament; emeten òxid nitrós els fertilitzants amb nitrogen, la producció de niló i àcid nítric, automòbils amb convertidors catalítics, crema de biomassa i altres combustibles. Altres gasos nocius són els clorofluorocarbonis (CFC) fins fa poc utilitzats en sistemes de refrigeració i en aerosols; els hidrofluorocarbonats (HFCs) els estan substituint perquè no afecten la capa d’ozó, però també produeixen efecte hivernacle. L’ozó (O3), a l’estratosfera filtra els rajos ultraviolats nocius per a les estructures biològiques, però es també un gas d’efecte hivernacle.

EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC
En el proper article veurem com l’objectiu d’augment de la temperatura mitjana del planeta respecte de l’era preindustrial, els científics l’han fixat en 1,5º, més enllà del qual hi ha un risc de canvis perillosos i catastròfics per al medi ambient global. En aquests moments, però, ja s’estan produint canvis sense precedents i irreversibles a escala mundial.

Els efectes del canvi climàtic es poden observar tant en els sistemes naturals com en els humans. Les glaceres van disminuint arreu del món. Es constata com la gelada Groenlàndia es va tornant verda. El permagel, la capa del subsol congelada, la desaparició de la qual fa augmentar el nivell del mar i en canvia la salinitat, s’està fonent. Les sequeres fruit de l’escalfament global estan minvant la disponibilitat d’aigua dolça i la seva qualitat. L’expansió o contracció de l’àrea que ocupen els ecosistemes terrestres i aquàtics continentals provoquen alteracions en les floracions, migracions d’aus i variacions en la producció primària. Els ecosistemes mediterranis estan entre els més vulnerables al canvi climàtic a causa de l’increment de la temperatura, del canvi en les precipitacions, de l’augment de les sequeres i del més gran risc d’incendis. A les zones costaneres, el canvi climàtic incideix especialment en el nivell del mar, la temperatura de l’oceà i l’acidificació de l’aigua del mar. Un exemple en són els esculls de coral que estan patint un blanquejament massiu i mortalitat. Els efectes del canvi climàtic alteren les propietats físiques, químiques i biològiques dels oceans afectant la fisiologia dels essers vius i determinant la composició, estructura i funcionament dels ecosistemes marins. L’escalfament de la Mediterrània s’ha associat amb episodis de mortalitat massiva, així com l’arribada d’espècies invasives, pròpies d’aigües càlides, cosa que provoca una tropicalització de la fauna.

Pel que fa als sistemes humans, està comprovada la seva sensibilitat al canvi climàtic. En l’agricultura s’ha observat una gran sensibilitat negativa de les collites a les temperatures diürnes extremes durant la temporada de creixement; tots sabem que a Catalunya aquest estiu s’han superat el 40º i en els darrers mesos les temperatures han estat inusualment altes. Les tendències climàtiques estan afectant l’abundància i distribució de les captures pesqueres, tant d’espècies marines com d’aigua dolça.

Finalment, els experts estan d’acord que el canvi climàtic afecta indirectament i directa la salut humana. A causa de les onades de calor, inundacions i altres fenòmens extrems augmenta directament la mortalitat i la morbiditat, com les malalties cardiovasculars i respiratòries. Indirectament, per modificacions en els patrons de les malalties transmeses per mosquits i paparres. Les majors concentracions de pol·len poden suposar un augment de l’asma i altres malalties al·lèrgiques. Pel seu impacte en els sistemes socials repercuteix en la seguretat alimentària, la capacitat laboral, la salut mental, el desplaçament de la població o sistemes de salut. Tot això implica una major vulnerabilitat en la gent gran, els grups més desfavorits, els infants i les persones amb malalties cròniques. L’Organització Mundial de la Salut estima que el canvi climàtic causarà anualment unes 250.000 defuncions addicionals entre el 2030 i el 2050.

Aquí no podem abordar totes les conseqüències del canvi climàtic. En propers articles parlarem de les mesures que proposen els científics en les cimeres del clima per a la mitigació dels seus efectes i també de la necessària transició energètica.