Enlloc no està escrit que una festa major doni llicència per als botellots

El calendari de festes majors del Vallès Oriental supera l’equador amb la festa de Blancs i Blaus de Granollers d’aquests dies. Enrera han quedat les celebracions de Parets, la Garriga, Cardedeu, Sant Antoni o Mollet –entre d’altres– i, després del veredicte d’aquest diumenge a la Porxada, prendran el relleu les festes de Sant Celoni, Lliçà d’Amunt o Caldes, la més tardana de totes a l’octubre. Dos anys de restriccions a causa de la pandèmia sembla que hagin esperonat la ciutadania a participar en les festes dels seus pobles perquè molt rars han estat els actes que hagin punxat de públic. Més aviat al contrari: es noten les ganes de recuperar els carrers i places, de gaudir de propostes lúdiques i culturals, de formar part del batec d’allà on es viu o del municipi del costat. En definitiva, de socialitzar-se. Les festes majors continuen com a eina poderosa que ajuda a construir vila o ciutat, com a instrument que enforteix els sentiments de pertinença, allò que es defineix com a fer poble. Des de fa dècades el Vallès Oriental, a més, ha reblat el clau d’aquests objectius amb el seu model de festes de competició. Amb el pretext d’un concurs, Blancs i Blaus, Morats i Torrats, Senys i Negres, Cans i Ovelles, Serres i Guineus o Camps i Pins van consolidant el fet diferencial vallesà i, el que és més important, fan que milers de ciutadans siguin protagonistes actius de les seves festes majors, i no pas únicament espectadors.

Aquests èxits, però, no poden amagar algunes ombres poc edificants, sobretot d’ordre públic i civisme. Tot i que durant festa major és comprensible i acceptable el relaxament d’algunes ordenances, com ara la del volum de la música d’un concert, no té cap sentit que els qui viuen a prop dels escenaris on es fan les celebracions hagin de patir sorolls i crits fins molt més enllà a la matinada, hagin d’escombrar plàstics i vidres de borratxeres a sota casa o els seus portals es converteixin en vàters públics. Enlloc no està escrit que la festa major doni llicència per als botellots. És molt fina la línia que separa la gresca conscient de la bretolada inconscient i la delimita el sentit comú. Seria una derrota democràtica que aquesta línia l’hagi de vigilar més policia o programes d’actes cosits a restriccions.