Bomber des de fa 23 anys, Arcadi Romera, veí d’Orís, té entre mans tot un “repte” personal. En aquest cas, per afrontar un objectiu ni arriscat ni perillós, però sí directament vinculat al seu ofici: avivar una peculiar col·lecció d’escuts i emblemes de cossos de bombers d’arreu del món.
En menys d’un any ja n’ha aplegat més de 300, que té exposats al Parc de Bombers de Vic, on treballa.
Tot va començar a finals de l’estiu passat. La seva participació als XIV Jocs Olímpics de Policies i Bombers, que es va celebrar a la ciutat de Nova York, li va semblar una oportunitat immillorable per consolidar una col·lecció que tot just havia encetat.
Es va endur una vintena d’escuts de Bombers de Catalunya per mirar de bescanviar amb companys d’arreu del món, “i els vaig canviar tots”.
Acabava d’inocular el verí del col·leccionisme. Des de llavors ha estat un no-parar. Ha trucat a bona part de les agrupacions de bombers de caràcter voluntari que queden a Catalunya, ha contactat amb els parcs de les capitals de província de tot l’Estat i ha encetat un autèntic “treball de recerca”, per internet, per localitzar cossos de bombers d’arreu del món.
“Déu n’hi do com va responent la gent”, destaca Romera, que ha aconseguit la pràctica totalitat de les peces que té gràcies a “intercanvis o donacions”.
En aquest sentit, “miro d’enredar tothom: familiars, amics de familiars, companys de feina… la seva col·laboració ha estat fonamental”.
A qualsevol persona del seu entorn que inicia un viatge, per exemple, li demana un cop de mà. També s’ha enllaçat, via Facebook, amb col·leccionistes d’aquest ram d’arreu del món, entre els quals autèntics fenòmens, com un veí dels Estats Units que acumula 10.000 escuts de parcs de bombers, només americans, o un veí de Tarragona que en té 7.000.
En el seu cas, “més que una col·lecció és una mostra”, deixa clar Romera. Una mostra que ha dividit en tres grans apartats: els escuts catalans, els espanyols i els d’arreu del món. De Catalunya, l’apartat en què més vol incidir, ja n’ha aplegat un centenar. “M’agradaria que fos el més complet possible”. Li juga en contra el fet que la Generalitat homogeneïtzés el panorama professional del sector. Fins als anys vuitanta, els serveis d’extinció d’incendis eren competència de les diputacions i els ajuntaments. “Aquella diversitat s’ha anat perdent, i ara només a la banda de Lleida es manté una mica”, apunta.
Pel que fa a la resta de l’Estat, el seu objectiu inicial era tenir representació de totes les capitals de província espanyoles. I ja només n’hi queda una: Toledo. Amb tot, “ja la tinc gestionada, a través d’una altra col·leccionista”, deixa anar.
On té camp per córrer és en l’apartat d’escuts d’arreu del planeta. Per ara ja compta amb un àmplia representació dels continents europeu i americà, i està aconseguint emblemes de països com Tanzània, Nova Zelanda, Ghana, Camerun, Corea, Iran, Irak o el Senegal. “A tots els països del món hi ha bombers, amb més o menys recursos, a vegades lligats a cossos policials”, explica Romera, que aquests últims mesos s’ha fet un fart d’anar i venir de Correus per recollir o enviar nous exemplars per a la seva col·lecció.
De moment, els més de 300 escuts que ha recollit estan penjats en set plafons a les dependències del Parc de Bombers de Vic, i ja en té més al calaix pendents d’enquadernar. Per sort, encara hi ha moltes parets buides.
{{ comment.text }}