| 17:14
Opinió

Les comunitats energètiques locals produixen i gasten energia al costat de casa i a casa mateix

Cap a un model energètic més net i democràtic

Ermen Llobet i els tres membres del grup motor de la CEL del Baix Montseny a la sala de plens de Palautordera
Ermen Llobet i els tres membres del grup motor de la CEL del Baix Montseny a la sala de plens de Palautordera / foto: Pep Puigtió

Al Baix Montseny s’impulsa una nova comunitat energètica local (CEL). Serà la primera en aquesta zona i agrupa sis dels 14 pobles que la formen. Al Vallès Oriental, la pionera va ser la CEL de Caldes de Montbui, que ja té una desena d’instal·lacions municipals d’energia neta que funcionen al 100%. La incipient comunitat energètica del Baix Montseny, que vol estar constituïda en dos o tres mesos, compta amb el suport d’Osona Energia. I és que en els darrers tres anys s’han creat centenars de comunitats energètiques arreu del país que busquen canviar el sistema i arribar com més aviat millor a la transició energètica. El cas és que ja hi ha prou casos d’èxit i coneixement per fer-les créixer.

Les CEL són una forma d’organitzar-se de la ciutadania, les empreses i les administracions locals per poder produir, gestionar i utilitzar l’energia amb un benefici col·lectiu. L’energia renovable es produeix i es gasta al costat de casa o a casa mateix. Per fer-ho possible, les administracions cedeixen espais per a infraestructures de generació d’energia, com ara plaques fotovoltaiques, que utilitzaran els socis estalviant-se diners a la seva factura. També en poden participar empreses i particulars amb infraestructures en funcionament i energia excedentària. Es tracta, doncs, d’un projecte pensat perquè tothom s’hi pugui afegir, sense límits econòmics, físics o culturals. I és important aquesta condició, perquè totes les comunitats creades preveuen lluitar contra la pobresa energètica.

El canvi de sistema ha suposat picar pedra als pioners de les CEL en tramitacions o normatives que podien impedir-ho. La seva raó de ser posa per davant una organització de comunitat propera, vinculada al territori i als seus veïns. Una idea que sembla de sentit comú però que no ha aparegut fins que s’han vist les orelles al llop: l’emergència climàtica. El propòsit de les CEL, que s’està aconseguint de mica en mica, concreta un model econòmic viable i integrador que no deixa ningú pel camí, més democràtic, més independent i amb un estalvi econòmic incontestable.