Estem vivint en pobles on ningú es fa responsable dels actes de les seves mascotes. Quan les treuen al carrer “tot és pàtria” i com que pago impostos no vindrà pas d’una pixarada ni una cagarada més

Hi havia una vegada un poble on la gent vivia tranquil·la pensant en el seu benestar i les seves necessitats, ningú suposava que la seva comoditat era incòmoda als seus veïns: “I ara! –pensaven–, jo faig la meva vida i prou. Com puc molestar?”. Pels carrers es veien parelles passejant amb la felicitat que el món girava al seu voltant. “Mira, Toix! No sents unes olors que ens retornen a la infantesa? Espera! Vine!”. En Toix va aixecar la pota a la paret d’una casa…