Aleix Orrit & Victor Barroso
Compte enrere. Les pròximes eleccions autonòmiques, un 21-D que marcarà un abans i un després en el futur polític del país, s’aproximen. Catalunya es prepara per a la batalla política i els partits ja escalfen motors. La campanya electoral, una cursa de 15 dies que s’allargarà des del dimarts 5 de desembre fins al dimarts 19, buscarà nous votants entre els 5,5 milions de catalans cridats a les urnes, però també la manera de no perdre’n. Cada vot compta. Sobre la taula, molt en joc.
Per aquest motiu, la Universitat de Vic va acollir el divendres 24 una xerrada a càrrec de la periodista Montserrat Núñez que, en confessions amb els alumnes de quart de periodisme, va desvelar els secrets que amaga una campanya electoral. Tant des del punt de vista polític com periodístic. Núñez que porta 21 anys lligada al món del periodisme polític català, afirma al Sense Boira que les campanyes electorals “s’han convertit en tot un circ amb rodes”. Aquestes han pres el model nord-americà com a referència i “ara aquí també a Espanya són shows carregats d’espectacle i entreteniment”, afirma la periodista.
“En els últims anys també han hagut canvis en la manera de plantejar les campanyes. Els partits polítics han retallat diners en les seves partides destinades a la seva confecció”, assenyalà. La tendència dels darrers anys és a la baixa i l’austeritat s’apodera d’elles a pesar que el nombre de candidatures es mantenen i, funció del partit, creix. Per aquest motiu, “la creativitat” dels equips de campanya és essencial.
En aquest sentit, Núñez confessa que en una campanya electoral tot està calculat fins a l’últim mil·límetre. Hi ha poc joc d’improvisació més enllà del que pugui fer-se des de l’faristol durant el parlament del candidat o candidata. La col·locació de la premsa, del públic, de les pancartes o banderes estan previstes. Res s’escapa a l’hora de preparar un míting de campanya, on els polítics han de demostrar la seva capacitat “camaleònica” per adaptar-se a tot tipus d’escenari.
No obstant això, “qui realment té el poder, segons Montse Núñez, és el periodista. Més que el que pot arribar a tenir qualsevol candidat”. El professional de la informació és qui té la paella pel mànec perquè d’ell depèn que la informació d’un partit polític surti o no als diaris, als informatius radiofònics o a la televisió. “Qui es queda fora de la televisió especialment està perdut”, aclareix. Per això, el tracte que hi ha des dels partits polítics amb els mitjans de comunicació intenta ser bo. Ningú es vol quedar fora del pastís mediàtic.
“És un món apassionant, val molt la pena viure-la i gaudir-la, encara que és esgotadora”
D’altra banda, Núñez també ha explicat com és una campanya política des del punt de vista periodístic. “És un món apassionant, val molt la pena viure-la i gaudir-la, encara que és esgotadora”, explicà la periodista. A més a més, Núñez confessa que “no la considero una professió glamurosa tal com es pot veure des de fora. Penquem molt, ens destrossen molt, passem molts cops gana, set, fred però tenim el privilegi de posar el nas allà on un ciutadà corrent no podria arribar mai”.
Les jornades en plena campanya mai acaben. Una campanya electoral és una cursa de 15 dies que comença quan el sol encara no ha sortit i que acaba a les mil de la matinada. Esmorzars, al The Ritz de Barcelona fins i tot, dinars, mítings, debats, trucades… Un frenesí d’activitats, emocions i sensacions que absorbeix al periodista les 24 hores que té el dia: “Recordo que cada campanya la meva vida social, familiar i tot allò que no tenia res a veure amb la política desapareixia”, explicà. Núñez també recorda que tot i que la majoria de periodistes eren coneguts, o fins i tot amics, aquesta relació desapareixia un cop el polític iniciava el seu discurs per tal d’aconseguir la millor imatge i la millor declaració.
La periodista ha finalitzat l’acte aconsellant als alumnes ser descarats, deixant de banda la timidesa “si no se’t mengen!” exclamar Montserrat Núñez.
{{ comment.text }}