Femení
Com que resultaria una mica difícil de justificar la presència d’aquest adjectiu en una columna dedicada als mots del conflicte, no us enganyaré: avui vull parlar de futbol, concretament de les noies del Barça, simplement perquè crec que toca.
En realitat ja vam escorcollar una mica aquesta família quan vam parlar de feminisme, segurament el derivat més famós de la família de fembra, que és la forma antiga i la que qui hagi llegit Eximinenis, Llull o altres autors medievals recordarà. Així com el fembrer, un semieufemisme gairebé poètic pel que avui en diríem un faldiller (o un putaner).
Però és l’únic derivat de la forma original. Tots els altres, que tampoc són gaires (una dotzeneta llarga), reprenen la forma llatina, femina, com ara el que ens ocupa: femení, feminista i feminisme, feminitat, feminal, feminitzar i feminització. Però també un clàssic de temps passats, avui proscrit, com és efeminar i efeminat (amb el prefix e-, no pas a-, en què solem incórrer per culpa del castellà). La correcció política fa que avui un adjectiu que el diccionari defineix com: “Dit de l’home que per la feblesa, la delicadesa, les maneres, sembla una dona”, sigui considerat insultant, per això preferim un eufemisme com amanerat, que en realitat és ambigu perquè té un abast semàntic força més ampli. Destaca amb llum pròpia un substantiu ben curiós, defeminació: “Pèrdua de qualitats femenines.” Que, tanmateix, podria resultar útil ara que la realitat transgènere s’està obrint pas amb tanta força.
També davalla de femina una altra branqueta més curta (mitja dotzena) i tampoc gaire ben vista en els nostres temps. La de femella, mot com més va més reservat al món animal (on és molt necessari per diferenciar exemplars, atès que el nom genèric de les espècies sovint és invariable: tigre mascle o tigre femella, girafa mascle o girafa femella…). Abans que es considerés despectiu, no era rar referir-se a la dona com a femella i, en conseqüència, a un grup de dones amb el terme col·lectiu femellam. Això feia que existís el femeller i, alerta, el femellot, que no era pas cap sinònim de gallimarsot sinó una anella emprada en el camp de la construcció naval. Que en realitat no té res d’estrany si penses que actualment el significat més estès de femella és el de la ferreteria: rosca. Finalment, no cal dir que l’esmentat efeminat té un equivalent en aquesta branqueta que és afemellat (aquí sí, amb el prefix a-), i naturalment igual de desprestigiat.
Benvinguda sigui, doncs, aquesta excepció al tema general de la columna, i moltes victòries més a les fembres del Barça.