El Grup de Defensa del Ter (GDT) es reuneix aquest dimecres amb diferents grups parlamentaris per exposar-los la situació que es viu a l’Esquirol amb la presumpta contaminació de la riera de Sant Martí per part de l’escorxador Patel -propietat del grup Vall Companys-. El cas es troba immers en un procés judicial després que la fiscalia interposés l’any 2022 una querella per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient, motivada per una denúncia del GDT. L’empresa insisteix que compleix la normativa.
Sergi Solà denuncia que Patel està “matant la riera” i “impedint que es pugui recuperar”. L’entitat ha encarregat un informe que aportarà a la causa -s’han personat com acusació popular- on volen demostrar que el riu està “totalment contaminat”.
El 9 d’octubre de 2023 el gerent de l’escorxador Patel de l’Esquirol -propietat del grup Vall Companys- va declarar als jutjats de Vic. Ho va fer en el marc de la instrucció del cas contra l’escorxador per un presumpte delicte contra els recursos naturals i el medi ambient després que la fiscalia interposés una querella -motivada per les denúncies del Grup de Defensa del Ter-.
Els fets investigats es remunten a l’any 2019 quan unes analítiques van revelar la presència de quantitats d’amoníac per sobre els límits permesos a la riera de Sant Martí de l’Esquirol. Segons ha detallat el GDT, el jutge ja ha tancat la instrucció del cas però s’està a l’espera de resoldre un recurs interposat per l’empresa per poder obrir el judici oral.
Ara, el Grup de Defensa del Ter vol donar a conèixer el cas arreu del país i informar-ne de primera mà a tots els grups amb representació al Parlament. Per això, aquest dimecres es reuneixen amb els portaveus de diferents grups.
Concretament amb ERC, Junts, PSC, CUP i Comuns. De fet, no només els volen exposar el cas de l’Esquirol sinó també alertar dels “greus impactes” del model agroalimentari industrial en un context de sequera i canvi climàtic. “Volem que els partits tinguin coneixement del cas i que comencin a assenyalar els grans consumidors d’aigua de Catalunya com són les càrniques”, exposa Solà.
Des de l’entitat alerten que “en un context de sequera i emergència en què està en risc l’aprovisionament d’aigua de la ciutadania, l’agroindústria segueix a la seva consumint grans volums d’aigua”.
Pel GDT el cas de Patel és “paradigmàtic” en tots els anys que porten de lluita al territori contra la indústria porcina. “No volem anar contra el petit pagès, volem atacar l’arrel del problema que és l’agroindústria que precisament està matant els petits pagesos de l’entorn i, a més, contamina i posa en risc les rieres i l’aprovisionament d’aigua”, conclou Solà.
Un informe per demostrar la contaminació de la riera i l’afectació al pantà de Sau
El GDT s’ha personat com a acusació popular en la causa contra l’escorxador Patel i això li permet “vetllar i estar al corrent de l’evolució del cas” i “poder presentar proves durant el procediment judicial”, segons detalla Solà. De fet, l’entitat ha encarregat un informe al catedràtic emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona Narcís Prat que aportaran a la causa judicial.
Prat denuncia que la riera de Sant Martí està “totalment contaminada”. “Des del punt de vista paisatgístic, biològic, de l’eutrofització de l’embassament i també des d’un punt de vista geològic”, apunta. “Té un impacte quàdruple que només es pot solucionar amb una bona depuració.
Això suposaria multiplicar per 3, per 4 o per 5 el cost”, avisa. De fet, per ell, el principal problema és que la depuració de l’aigua no es fa ben feta i això acaba repercutint en l’aigua que arriba al pantà de Sau. “El riu ja no porta aigua i per això l’aigua que hi aboquen no es pot diluir. Tot i que està una mica neta, està contaminada i conté nitrogen i fòsfor, té de tot”, denuncia.
Una de les imatges més impactants, segons l’expert, és la que ofereix el salt del Cabrit, per on passa l’aigua de la riera en el seu camí cap al pantà de Sau. “Continua sent una aigua molt contaminada que taca de color negre el salt del Cabrit i destrossa totes les plantes que hi ha”, denuncia el catedràtic, que afegeix que l’aigua porta molt de nitrogen i fòsfor a l’embassament de Sau i “l’eutrofitza”.
Prat explica que la idea és demostrar que això passa d’aquesta manera “i que s’hi ha de fer alguna cosa”. “Aquesta gent haurien de depurar molt millor l’aigua o bé segurament són en un lloc on no haurien de ser”, afegeix.
El nitrogen i el fòsfor que arriben a l’embassament de Sau provoquen que hi hagi més matèria orgànica i, per tant, la proliferació de més algues. Això, a la vegada, provoca que l’aigua es quedi sense oxigen i es podreixi, lamenta el catedràtic. D’aquesta manera, l’aigua que surt de Sau cap a Susqueda “té una qualitat molt més dolenta de la que podria tenir”. Aquesta aigua abans d’arribar a l’àrea metropolitana pel consum humà ha de passar per la potabilitzadora i això, segons Prat, “surt molt més car perquè hi ha un senyor que per matar porcs està tirant contaminants a l’aigua”.
L’empresa nega les acusacions i es reafirma que coimpleix normativa
En la seva declaració als jutjats de Vic el mes d’octubre passat, el gerent de l’escorxador Patel va negar els fets. Des de Patel van defensar que sempre van actuar “d’acord amb els paràmetres que té establerts en l’autorització mediambiental”.
A més, van recordar que sempre han superat “amb escreix” les inspeccions de caràcter mediambiental i de tractament de les aigües gràcies a la depuradora ubicada a les seves instal·lacions i asseguraven que col·laboren amb l’ACA “amb la certesa que els procediments es realitzen sota paràmetres científics i que avalen que la companyia compleix totes les normatives vigents”.
En aquell moment l’empresa va assegurar que confiava en la justícia i afrontava el procediment “amb la confiança que podrà defensar-se de les acusacions”, a més de defensar les seves “bones pràctiques”.
Ara fonts de l’empresa afegeixen que “sempre han estat per sota dels límits que marca la normativa”. A més, defensen que la riera és un espai obert on hi aflueixen aigües d’altres punts del municipi. La companyia assenyala que “només es pot fer responsable de les mostres d’aigües preses de l’arqueta designada tant per l’ACA com pel jutjat com a punt autoritzat de recollida de mostres”.
{{ comment.text }}